Restaurat el retaule de Ramon Llull de la Parròquia de Sant Miquel

A punt de començar l’Any Ramon Llull, en el 700è aniversari de la mort del Beat, s’ha restaurat el Retaule dedicat al beat de la Parròquia de Sant Miquel de Palma, amb la finalitat d’enaltir la seva figura conservant i restaurant una de tantes obres dedicades a ell. La restauració s’ha dut a terme per l’equip tècnic que conforma el Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca, amb una durada de tres mesos i ha estat subvencionada pel Consell de Mallorca.

Dades historicoartístiques

Des de mitjan del segle XVII, les seves representacions son molt freqüents en múltiples llenços, individualment o formant part de retaules, d’esglésies parroquials de tota l’illa. El retaule de la parroquial de sant Miquel, de finals del segle XVII, presenta un programa iconogràfic articulat a partir de la figura del beat Ramon Llull i amb la incorporació de temes hagiogràfics, representats tots ells en pintura sobre tela. Així ens trobam al carrer central del cos principal, la pintura que representa a Ramon Llull afligit i abraçat a la Creu i en la predel·la, tres pintures que narren escenes biogràfiques del beat. A l’àtic i carrers laterals del cos principal hi figuren representats diferents sants; a l’àtic, sant Vicenç Ferrer i sant Francesc Xavier; i als carrers laterals del cos principal sant Bernat a la dreta i a sant Ignasi de Loyola a l’esquerra. Totes l’obra pictòrica és  obra barroca i coetània al retaule, encara que d’autor desconegut, excepte sant Bernat i a sant Ignasi de Loyola, obres de Vicenç Matas, de finals del segle XIX.            

Destaca entre elles, la pintura central de la predel·la, on es narra l’enterrament de Ramon Llull a Palma, on una extensa comitiva on conflueixen el poder eclesiàstic i el civil, acompanya al cos del Beat sobre una llitera sumptuosa, i recorre en processó la ciutat, potser en el tram corresponent a l’actual passeig del Born. Aquesta pintura, representa el mateix tema, amb variants i amb un format més reduït, a la pintura de Miquel Bestard que llueix a l’Ajuntament de Palma.

 Pel que fa a l’estructura arquitectònica, consta de predel·la, un sols cos dividit en tres carrers i àtic coronat per un frontó curvilini. El retaule descansa en un sòcol de pedra amb un altar adossat a la part central.

Conservació de l’obra

Pel que fa a l’estat de conservació general de l’obra, es classifiquen les principals alteracions amb les causades pels factors ambientals i, sobretot per factors antropològics. Les primeres, modifiquen i alteren les propietats intrínseques dels materials, produint-se el seu envelliment natural. Les darreres, causades per la ma de l’home, estan relacionades directament amb el culte i amb el seu manteniment: la il·luminació antiga amb ciris o encensers, han afavorit la presència de sutge en suspensió, que dipositada sobre el retaule, ha enfosquit el seu aspecte. Les instal·lacions lumíniques modernes que afegeixen cablejat i altres elements elèctrics. Les neteges poc adients, que han pogut propiciar el desgast de la metal·lització i la policromia.

Modificacions d’aspecte com són: la incorporació de noves pintures als laterals del cos principal i a l’àtic, per degradació de les anteriors o per interès a incorporar determinats sants; la modificació dels elements que constituïen l’altar per fer lloc al seient de l’organista;  repolicromies que han ocultat, suposadament per moda, la capa pictòrica original, sobre tot en els blaus i vermells de l’arquitectura.

Procés de conservació i restauració

A l’hora d’iniciar la restauració, s’inicià pel desmuntatge de l’altar i trasllat a taller, on s’ha pogut completar els volums perduts i avançar en la seva restauració. També es retiraren les pintures de la predel·la i la ubicada a l’àtic, per dur a terme la seva restauració a les dependències del taller de Restauració i alleugerir les feines “in situ” sempre més costoses. Amb la retirada de la pintura de l’àtic va quedar al descobert una pintura mural aplicada al mur posterior del retaule i que representava en aquesta zona un capet d’àngel alat, típic del barroc. La pintura s’estén per tot el mur quedant ocult pel  mateix retaule. És de factura senzilla i degué ornamentar la capella abans de la col·locació del retaule de Ramon Llull. Aquesta dada ha quedat enregistrada i afegida a la documentació generada en aquesta restauració.

Seguint amb la proposta d’ intervenció es va seguir amb la desinsectació i consolidació matèrica i estructural del suport ligni, la reintegració dels volums més evidents, l’estabilitat de les capes policromes amb la fixació i estucat, la recuperació de la tonalitat cromàtica amb la retirada de les capes superficials i de la lectura global amb la reintegració pictòrica de les llacunes. En el desenvolupament d’aquestes tasques restauradores, el més costós ha estat la retirada de les capes superficials formades per fums i vernissos oxidats. La profusió d’elements decoratiu tallats de motius de fruites, vegetals i florals i l’alternança de daurats i platejats amb colra, ha fet més laboriosa i minuciosa la neteja. Així es localitzen zones daurades amb pa d’or fi, zones platejades amb colra a imitació de l’or i d’altres on s’han emprat de forma intercalada. Tant l’or aplicat com la plata amb colra sobreposada son d’una qualitat i tècnica excel·lent  i  es mantenen en molt bones condicions de conservació. Retirada la bastida un cop finalitzades les fases d’intervenció del retaule s’instal·là l’altar ja net, amb els volums refets i estucats per a procedir a la reintegració pictòrica i acabats finals.