Crònica Bàsquet Manacor

B. Manacor Càrniques Sunyer, 65 - Zona 5, 64

Derbi jugat amb el cos, el cap i l'ànima. Dos equips que sabien que jugaven més que un partit. Dues aficions motivades que es donaren cita al pavelló de La Salle per veure triomfar el seu equip. Emoció. Duel a la primera autòmica masculina entre manacorins. I el partit no va decebre.

L'inici es posà de cara per al B. Manacor, que amb els dos homes grans a la pista dominava amb seguretat el rebot defensiu davant la manca de punteria dels visitants. De la seva banda, els homes exteriors marcaven el tempo a la cistella del Zona 5, amb un bàsquet directe i efectiu que els va permetre assolir un aventatge de 13 punts a la mitja part (37-24).

Pareixa que els locals gaudirien d'un avantatge encara superior a la fi dels 40 minuts. Però el Zona 5 volia i podia vendre cara la seva pell. I així ho feren, incrementant la intensitat defensiva davant la passivitat del B. Manacor, que, al contrari de la primera meitat, no trobava el seu lloc a la pista. Atacs lents, espessos, que sovint acabaven amb pèrdues de pilota i contratacs visitants. Al tercer període el marcador local es mantingué amb 44 punts durant 5 o 6 minuts interminables. Fi del tercer període, 11 a 18 a favor del Zona 5 (48-42).

El partit estava obert. La reanudació no oferí cap novetat. El Zona 5 es creixia davant el desencert dels locals, fins que es posà al capdavant gràcies a l'encert en els triples. El B. Manacor volia però no podia. Quan mancava poc més d'un minut per a la fi de l'encontre els locals estaven 6 per davall en un partit practicament perdut. Però en bàsquet un minut genial val més que deu.

A punt de perdre la pilota en atac, finalment arribà a les mans de Tomàs per fora de la línia de 6'75. Sense pensar-ho dues vegades llença un tir que entrà net. A més li siulen falta a favor: un tir lliure convertit. Jugada de 4 punts, 62 a 64 i devers un minut de joc. L'afició s'anima, els jugadors també. El pivot de Zona 5 fa passes tot sol sota cistella. Pilota per al B. Manacor. El darrer atac, la necessitat d'un triple salvador que, a manca de 3'5 segons, arriba a les mans de'n Roque que vola per fora de la línia de 3 punts per encistellar de manera immaculada. Alegria, alegria incontinguda de jugadors i el públic local en un partit memorable, digne; en un partit, valgui el tòpic, dels que fan afició.