Què ha passat amb les Normes Subsidiàries?

Es evident que els perjudicis sobre el desenvolupament de Felanitx i sobre els seus ciutadans han estat, són i seran immensos, de molts milions d'euros.

I ara què ha passat? No s'havien subsanat les deficiències? Qui és el responsable d'aquest nou fracàs? La raó de fons és que uns mesos abans de les eleccions del maig, els tribunals de justícia varen fer un canvi substancial en la jurisprudència urbanística quan varen dictaminar que el pla general de la ciutat d'Eivissa havia d'haver anat acompanyat d'una avaluació ambiental estratègica en lloc d'una avaluació ambiental ordinària, de manera que varen anul·lar el pla general d'Eivissa anys després de la seva aprovació, la qual cosa deixa en una situació delicada totes les llicències d'obra donades a partir del pla.

Tornant a Felanitx i aplicant-nos la sentència sobre Eivissa, les Normes haurien d'haver anat acompanyades d'una avaluació ambiental estratègica i no d'una d'ordinària. Durant la tramitació, tant el Consell de Mallorca com la Comissió Balear de Medi Ambient (un organisme del Govern) varen acceptar explícitament que la planificació urbanística de Felanitx tengués una avaluació ambiental ordinària, però la sentència sobre Eivissa obliga tothom a rectificar. Les deficiències que el Consell ha detectat a les Normes de Felanitx queden automàticament en un segon pla, però no podem oblidar que una vegada més n'ha detectades. Els nous governants de govern, consell i ajuntament s'han trobat aquesta pèssima notícia damunt la taula. L'exbatle i exregidor d'urbanisme Gabriel Tauler tampoc no sembla culpable del fracàs, així com sí ho va ser Catalina Soler en el 2003, ja que varen seguir les indicacions establertes. En tot cas, la responsabilitat recau en les autoritats urbanístiques i ambientals de la legislatura 2011-2015, les quals havien d'haver dit que la planificació urbanística de Felanitx requeria una avaluació ambiental estratègica i exigir-la des del primer moment, si hi havia dubtes sobre el tipus d'avaluació ambiental.

Trobar els perjudicats és més fàcil que identificar els responsables: la ciutadania de Felanitx.

Arribats en aquest punt, què pensa fer el batle Xamena? Idò, per una part aprofitar al màxim el material ja elaborat i posar-se immediatament a fer feina en una nova planificació urbanística, amb l'ànim que els retocs que s'introdueixin no allarguin el procés, tot i que haurà de ser directament un pla general d'ordenació urbana, no unes normes subsidiàries al pla existent. Elaboració ràpida seguida de la tramitació necessària, aquest és l'objectiu. I per una altra, tramitar separadament el Pla Especial de Rehabilitació Integral del centre de Felanitx a fi que es pugui aprovar molt abans que la resta de la planificació i desbloquejar les reformes d'edificis dins l'entorn BIC del centre, ja que ara les complicacions administratives desanimen els propietaris i els inversors.

Tornem al principi. Efectivament, des del 2004 al 2015, l'Ajuntament de Felanitx ha tengut uns costos de 406.000 euros en la redacció de les normes subsidiàries. I una altra cosa: és millor no pensar la distinta orientació que podria haver agafat Felanitx si a finals del 2003 s'haguessin aprovat aquelles normes que el PP va voler repastar: el centre, la trama urbana, el sòl rústic... podria haver estat tan diferent durant els anys del boom i de la caiguda de la construcció. Potser els que han especulat no els hauria anat tan bé, però el conjunt hi hauria sortit guanyant.