Unes 300 persones es concentren a Portocolom per defensar les barques tradicionals

Unes 300 persones s’han concentrat aquest diumenge a la plaça de Sant Jaume de Portocolom per reclamar la protecció de les embarcacions tradicionals de fusta i unes condicions d’amarrament que en garanteixin la continuïtat. La mobilització, convocada per l’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom sota el lema "SOS Barques tradicionals". 

Amarraments i protecció», ha expressat el rebuig a les condicions establertes per Ports de les Illes Balears per a les barraques restaurades i ha reivindicat el valor patrimonial i social d’aquestes embarcacions.

El periodista felanitxer Andreu Manresa ha estat l’encarregat de llegir el manifest de l’associació, que ha advertit de la situació crítica que travessa aquest patrimoni. «No podem rompre una història de segles. Som en un punt de crisi per al patrimoni marítim i social de Mallorca», assenyala el text, que recorda que Portocolom conserva 197 embarcacions tradicionals, més d’un terç de les que queden a tota l’illa.

La concentració s’ha vist afectada per la pluja, que ha obligat a escurçar el programa previst. 

Després de la lectura del manifest, han actuat els glosadors Maribel Servera i Pau Riera «Descalç», i també s’ha pogut celebrar una ballada popular amb l’Escola de Ball Es Convent, fins que la intensificació de la pluja ha obligat a posar fi a l’acte.

El manifest ha denunciat que la intervenció de Ports de les Illes Balears està imposant unes condicions econòmiques i d’ús que amenacen la continuïtat de les barques de fusta. En concret, les primeres autoritzacions de les casetes-varador restaurades estableixen un cànon anual de 2.862,31 euros, IVA inclòs, però només permeten mantenir les embarcacions a l’aigua durant quatre mesos a sa Bassa Nova 1 i sis mesos a es Babo.

Segons l’associació, aquestes condicions poden resultar inassumibles per a moltes famílies i, al mateix temps, perjudicar la conservació de les embarcacions. «Per a una barca de fusta, passar mesos en sec pot suposar un deteriorament irreversible», adverteix el manifest.

Un patrimoni que forma part de la identitat de Portocolom

Més enllà de les reivindicacions econòmiques, la concentració ha volgut posar en relleu el valor social i cultural de les embarcacions tradicionals. El manifest ha reivindicat la feina dels mestres d’aixa que les construïren i de les famílies que, amb esforç i dedicació, les han mantingudes fins avui.

En aquest sentit, l’associació denuncia el risc que els espais tradicionalment vinculats a les barques de fusta acabin sotmesos a criteris comercials que en dificultin la continuïtat. «Actuen com si el nostre port fos una marina exclusiva per a iots de luxe, desbaratant la vida marinera de tota la vida», afirma el manifest.

L’entitat recorda que espais com es Rivetó, sa Bassa Nova, es Babo o sa part de ca Colònia formen part de la memòria de generacions de portocolomins i reclama que la seva preservació no es limiti a la restauració de les infraestructures, sinó que garanteixi també la continuïtat de les embarcacions que els donen sentit.

Amarraments permanents i tarifes socials

L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom reclama amarraments segurs de base que permetin mantenir les barques a la mar durant tot l’any, tarifes socials i assequibles que reconeguin el valor patrimonial de les embarcacions, prioritat d’assignació per a les barques tradicionals de fusta, especialment als espais protegits, i lloc per als bots petits i les embarcacions menors.

L’associació defensa que la gestió dels amarraments ha de respondre a l’interès general i no a criteris exclusivament comercials. En aquest sentit, el manifest recorda que Ports de les Illes Balears és un ens públic i reivindica que el patrimoni marítim tradicional tengui un tractament específic que en garanteixi la preservació.

La mobilització ha comptat amb el suport d’Amics dels Closos, Salvem Portocolom, Xeremiers de Quibia, la delegació de Felanitx de l’Obra Cultural Balear i Felanitx per la Igualtat.

L’associació insisteix en la necessitat que les administracions escoltin les reivindicacions dels propietaris de les embarcacions tradicionals i adoptin mesures que en garanteixin la continuïtat. Com expressa el manifest llegit durant la concentració, «Perquè mai no ens cansarà mirar un llaüt amarrat on toca».