La història amagada del Puig de sa Mola: 24 tombes i vestigis islàmics durant les obres del futur hospital de Felanitx

Les obres del futur hospital sociosanitari de Felanitx han posat al descobert un conjunt arqueològic d'una dimensió inesperada. A la zona del Puig de sa Mola, dins la parcel·la on s'aixecarà el nou equipament, els arqueòlegs han localitzat 24 sepultures, nombrosos fragments de ceràmica d'època islàmica i una estructura amb indicis d'haver estat utilitzada com a llar de foc.

La magnitud de la troballa ha obligat a ampliar considerablement els treballs arqueològics. El que inicialment s'havia plantejat com una intervenció de poques setmanes s'ha convertit en una excavació de set mesos, durant els quals els especialistes han intentat delimitar l'extensió del jaciment i documentar els elements que han anat apareixent.

Malgrat aquesta intervenció, les obres del futur hospital han pogut avançar en altres sectors del solar, ja que les restes es troben en una zona que no interfereix directament amb la construcció de l'edifici.

Divuit enterraments en una sola zona d'excavació

Les primeres prospeccions ja havien apuntat la possibilitat de trobar enterraments i materials antics, però els resultats varen superar les previsions inicials. La presència de les primeres sepultures va fer necessari modificar l'estratègia de treball i ampliar les excavacions per determinar fins on arribava la necròpolis.

Segons ha explicat l'arqueòloga Raquel Barceló, l'equip va obrir diverses rases per delimitar l'àrea afectada. Només a la rasa central es varen documentar 18 enterraments, una dada que dona una idea de la concentració de restes funeràries que s'han localitzat en aquest indret.

En total, la intervenció ha permès identificar 24 sepultures. Ara, però, queda pendent establir-ne l'antiguitat amb més precisió i conèixer millor les característiques de les persones enterrades i les pràctiques funeràries que s'hi varen seguir.

Les anàlisis científiques ajudaran a datar les sepultures

La cronologia dels enterraments encara no està determinada. Per avançar en aquesta qüestió, s'han enviat vuit mostres per analitzar: quatre a la Universitat de Sevilla i quatre més a la Universitat de Barcelona.

Els resultats d'aquestes proves es complementaran amb un estudi antropològic de les restes. Aquest treball haurà de proporcionar més informació sobre les característiques dels enterraments i contribuir a situar-los en el seu context històric.

A més de la necròpolis, els arqueòlegs han recuperat una quantitat significativa de fragments de ceràmica islàmica. De moment, no s'ha pogut establir si aquests materials tenen una relació directa amb les sepultures o si corresponen a una ocupació diferent del mateix indret.

L'excavació també ha revelat una estructura amb restes d'un foc i un petit paviment de pedres. La funció i l'antiguitat d'aquest element continuen pendents d'aclariment.

El futur hospital manté el calendari d'obres amb ajustaments

La intervenció arqueològica ha condicionat el desenvolupament de les obres durant cinc mesos, però no n'ha impedit la continuïtat a la resta de la parcel·la. Segons les previsions comunicades per l'IB-Salut, l'aixecament de l'estructura de l'edifici està previst per al mes de novembre.

Per recuperar part del temps afectat pels treballs arqueològics, l'organisme sanitari ha preparat un pla de treball coordinat amb l'empresa constructora i la direcció facultativa de l'obra.

L'objectiu és compatibilitzar la protecció dels elements patrimonials amb el desenvolupament del projecte sanitari, de manera que la troballa no impedeixi continuar avançant en la construcció del futur equipament.

Un possible espai visitable per donar a conèixer el jaciment

Més enllà de la seva importància arqueològica, la descoberta podria tenir una segona vida com a espai de divulgació històrica. L'IB-Salut estudia adequar una part de la parcel·la perquè les restes es puguin visitar una vegada finalitzades les intervencions necessàries.

La proposta passaria per destinar-hi recursos procedents de l'1,5 % cultural de les obres, una fórmula que permetria contribuir a conservar el jaciment i facilitar que la ciutadania en pogués conèixer el valor.

Si finalment es concreta, aquesta actuació permetria integrar la troballa en el nou entorn sociosanitari i convertir un descobriment sorgit durant les obres en una oportunitat per aprofundir en el coneixement del passat de Felanitx.

De moment, la prioritat continua sent completar els estudis arqueològics, determinar l'antiguitat de les sepultures i definir quina és la millor manera de preservar els vestigis sense comprometre el funcionament del futur hospital.

Les dades arqueològiques encara estan pendents de confirmació

Cal tenir en compte que la datació i la procedència de les sepultures encara no han estat confirmades. Les restes de ceràmica d'època islàmica trobades a la mateixa zona no permeten afirmar que els enterraments pertanyin a aquest període, ja que encara no s'ha establert si hi ha una relació directa entre ambdues troballes. Els resultats de les anàlisis i dels estudis antropològics hauran de permetre aclarir-ne l'antiguitat i el context històric.