L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom reclama amarraments permanents i assequibles per preservar la flota més nombrosa de llaüts i bots de fusta de Mallorca

L’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom reclama que la reordenació del port garanteixi amarraments segurs, permanents i a preus assequibles per a les embarcacions tradicionals de fusta. L’entitat adverteix que les primeres autoritzacions concedides a les zones restaurades de Sa Bassa Nova 1 i es Babo estableixen unes condicions econòmiques i d’ús que poden comprometre la conservació d’aquest patrimoni marítim. 

A Sa Bassa Nova 1, les noves autoritzacions temporals inclouen l’ocupació d’una caseta-varador i l’espai d’amarrament confrontant per un cànon de 2.862,31 euros anuals, IVA inclòs. Tot i aquest import, l’embarcació només pot ocupar la làmina d’aigua quatre mesos, entre l’1 de juny i el 30 de setembre. Durant els altres vuit mesos, els propietaris han de cercar un altre amarrament o mantenir la barca en sec. 

Si es relaciona el cànon anual amb el temps en què es permet ocupar l’amarrament, l’import supera els 715 euros per cada mes d’estada autoritzada a l’aigua, encara que el preu inclogui també l’ús de la caseta. A es Babo, una zona més interior del port, s’aplica la mateixa tarifa i l’amarrament queda limitat a sis mesos. En tots dos casos, els espais no es reconeixen com a amarraments de base, sinó com a espais d’ocupació estacional vinculats a les casetes. 

L’associació considera que aquestes condicions suposen un canvi radical respecte del model anterior, que permetia mantenir les embarcacions a la mar durant tot l’any amb unes condicions econòmiques de caràcter social. A més, moltes persones afectades encara no saben si podran mantenir la seva embarcació a l’amarrament habitual ni si el pantalà habilitat al Mollet d’en Pereió continuarà funcionant en les mateixes condicions i amb prioritat per a les barques tradicionals. 

«No demanam cap privilegi. Demanam unes condicions que permetin conservar unes barques que formen part del patrimoni col·lectiu de Mallorca. Restaurar les barraques i, al mateix temps, obligar les embarcacions de fusta a sortir de la mar durant sis o vuit mesos és una contradicció que pot posar en perill la seva supervivència», assenyala la Junta Coordinadora de l’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom. 

Prop de seixanta barques afectades 

La reordenació i les obres de rehabilitació afecten principalment les barraques, els seus mollets i els amarraments adjacents, ocupats majoritàriament per embarcacions recreatives no comercials. L’associació calcula que prop de seixanta barques tradicionals que actualment es troben en surada poden quedar afectades. 

L’entitat ja va advertir Ports de les Illes Balears l’octubre de 2024 que aquestes embarcacions no podien passar un període dilatat fora de l’aigua. Aleshores va proposar que les obres es duguessin a terme per fases i que les barques fossin reubicades temporalment en amarraments no afectats. 

Paral·lelament, PortsIB ha impulsat un procediment diferent per adjudicar 36 amarraments de base a embarcacions recreatives de llista 7a. L’associació considera difícil d’entendre que es concedeixin places de base per a embarcacions d’esbarjo i que aquesta mateixa condició no es reconegui als amarraments històricament vinculats als escars, on es conserva una part fonamental del patrimoni marítim de Mallorca. 

Una marina tradicional que funciona com un ecosistema 

La configuració natural de Portocolom i l’existència de barraques, mollets i petits espais d’amarrament han fet possible que generacions de felanitxers i mallorquins conservassin llaüts, bots, gussis i llanxetes de fusta. Aquest conjunt forma una marina tradicional en què les embarcacions, les construccions, els oficis, els usos i el paisatge depenen els uns dels altres. 

PortsIB ha mostrat en altres moments una consideració especial cap a aquest patrimoni, un fet que l’associació reconeix i valora. Ara, però, la nova ordenació corre el risc d’alterar l’ecosistema que n’ha permès la supervivència si l’assignació dels amarraments no té en compte el material, la tipologia i el valor històric de les embarcacions. 

L’associació adverteix que zones emblemàtiques com sa Capella podrien perdre la seva imatge tradicional de llaüts i bots. També alerta que els bots més petits que no estan matriculats o no disposen de foli queden sense possibilitat d’accedir a un espai d’amarrament, malgrat formar part de la cultura marítima local. 

197 barques tradicionals, més d’un terç de les que queden a Mallorca 

Aquest estiu, l’Associació de Barques Tradicionals de Portocolom ha presentat el llibre Catalogació de barques tradicionals de Portocolom 2023-2024, obra d’Antoni Antich Rosselló i Francesc Mas Binimelis, autoeditada pels autors i Miquel Antich Rosselló. El treball documenta l’existència de 197 embarcacions tradicionals a la localitat. 

S’estima que a tot Mallorca sobreviuen unes 550 barques tradicionals. Portocolom, per tant, en conserva més d’un terç i concentra la flota d’aquestes característiques més important de l’illa. Entre les embarcacions catalogades hi ha 135 llaüts, 37 llanxetes felanitxeres, 15 bots i 8 gussis, a més d’altres tipologies. La llanxeta felanitxera és, precisament, una embarcació pròpia de Portocolom i el seu entorn. 

Algunes d’aquestes barques són centenàries o varen ser construïdes durant la primera meitat del segle XX. N’hi ha que consten en el Registre de bucs i embarcacions històrics de l’Estat i una part està aparellada amb vela llatina, declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial pel Consell de Mallorca. 

Aquestes dades converteixen Portocolom en el principal refugi de les barques tradicionals de Mallorca. Per això, l’associació demana que la seva marina tradicional sigui reconeguda i protegida com un autèntic santuari del patrimoni marítim de l’illa. 

Un patrimoni viu i fràgil 

De les 197 embarcacions catalogades, 132 es troben en bon estat. Les altres 65 presenten diferents graus de deteriorament i moltes romanen en sec, dins les barraques o en altres espais de terra. 

Les barques de fusta requereixen unes condicions específiques de conservació. Han de poder romandre en surada durant bona part de l’any o, alternativament, en un espai adequat i pròxim a la mar, com les barraques que històricament han permès guardar molts de bots. Quan una embarcació roman massa temps en sec sense les condicions i el manteniment necessaris, la fusta es resseca, les juntes es poden obrir i la degradació de  l’estructura s’accelera. 

Aquestes embarcacions no generen habitualment cap rendiment econòmic. Es mantenen gràcies al temps, els recursos i la dedicació dels seus armadors i armadores, que també contribueixen a conservar els coneixements dels mestres d’aixa i calafats, la navegació tradicional i la vela llatina. 

No té sentit protegir les barraques i expulsar-ne les barques 

El valor patrimonial del conjunt portuari de Portocolom ja ha estat reconegut institucionalment. Les 186 casetes-varador o escars estan declarades Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de lloc d’interès etnològic. L’expedient de protecció destaca que Portocolom conserva una imatge pràcticament intacta d’un port costaner anterior al  desenvolupament turístic, amb un valor històric, etnològic, arquitectònic i paisatgístic excepcional. 

El Govern ha destinat més de deu milions d’euros a rehabilitar aquestes construccions i els mollets, les rampes i els elements d’amarrament associats. La mateixa Administració ha presentat l’actuació com un projecte destinat a recuperar el patrimoni marítim i preservar la identitat de Portocolom. 

L’associació recorda, però, que les barraques varen ser construïdes per protegir i guardar embarcacions. No té sentit conservar-ne l’arquitectura si les condicions posteriors impedeixen que continuïn complint la seva funció històrica. 

«Protegir les barraques sense garantir la continuïtat de les barques tradicionals és conservar l’escenari i deixar desaparèixer allò que li dona sentit. Les barques no són un element decoratiu del port: són patrimoni viu i han de poder continuar a la mar», remarca l’entitat. 

Un problema que afecta la nàutica social de Mallorca 

La situació de Portocolom s’emmarca en un procés més ampli que amenaça la nàutica social i popular de Mallorca. Els propietaris de petites embarcacions del Port d’Andratx s’han mobilitzat després de patir increments de tarifes que, en alguns casos, asseguren que arriben al 600 %. 

Al Portitxol, centenars d’usuaris varen defensar la continuïtat dels amarraments de gestió pública davant el risc de perdre unes condicions que els permetien mantenir les embarcacions a la mar durant tot l’any per uns 600 o 700 euros anuals. La mobilització va dur l’Autoritat Portuària de Balears a garantir la continuïtat de les condicions de 
nàutica social. 

A Portocolom, el problema adquireix una dimensió encara més greu perquè afecta una concentració excepcional de barques tradicionals de fusta. Si al Portitxol s’ha reconegut la necessitat de protegir l’accés popular a la mar, Portocolom mereix, com a mínim, la mateixa sensibilitat i una protecció reforçada pel valor patrimonial de les seves embarcacions. 

Les demandes de l’associació 

Que els espais d’amarrament vinculats a les casetes restaurades es puguin utilitzar durant tot l’any. 

Que aquests espais tenguin la consideració d’amarraments de base per a les embarcacions tradicionals. 

Que la condició d’embarcació tradicional de fusta es tengui en compte a l’hora d’assignar els amarraments, especialment als indrets on els molls estan declarats BIC. 

Que s’estableixin tarifes socials, específiques i assequibles, adaptades al valor patrimonial i al caràcter no lucratiu de les barques. 

Que es garanteixi la reubicació en surada de les embarcacions afectades mentre durin les obres a les barraques i als molls. 

Que les actuacions es duguin a terme per fases per reduir-ne l’impacte. 

Que l’associació participi com a interlocutora en les decisions que afectin aquest patrimoni. 

Que Portocolom sigui reconegut com un espai prioritari per conservar les barques tradicionals de Mallorca. 

Que s’assignin espais als bots i a les embarcacions menors, encara que no disposin de foli. 

Portocolom conserva més d’un terç de les barques tradicionals que queden a Mallorca. Garantir que puguin continuar a la mar, dins el port al qual pertanyen, no és un privilegi particular, sinó una responsabilitat pública envers un patrimoni que forma part de la identitat de tota l’illa. 

Les barques de fusta fan Portocolom. Protegir-les és protegir la identitat del port. Associació de Barques Tradicionals de Portocolom