Vi de la Terra Mallorca creix i segueix treballant per ser reconeguda com a Denominació d’Origen

La finca de Son Mesquidassa, a Felanitx, ha acollit aquest divendres una de les cites més destacades del calendari vitivinícola de Mallorca. Vi de la Terra Mallorca ha reunit més d’un centenar de viticultors i cellers per celebrar el Dia del Viticultor i reconèixer, així, la tasca d’un sector estratègic dins la nostra pagesia.

La jornada s’ha iniciat amb la celebració de l’Assemblea General Anual, en la qual la presidenta de Vi de la Terra Mallorca, Magdalena Mesquida, ha repassat les principals actuacions dutes a terme l’any 2024. Aquest ha estat un any de creixement per a la família de Vi de la Terra Mallorca, que ha assolit la xifra de 80 cellers de l’illa inscrits i més de 300 viticultors, amb una superfície de vinya de 1.900 hectàrees en producció.

També hem vist créixer un projecte emblemàtic com és el Raïm Wine Fest, que enguany cercarà consolidar-se a Palma després de l’èxit –més de 15.000 assistents- de la primera edició, celebrada al Parc de la Mar. I ha estat un any cabdal per refermar el camí que ha iniciat Vi de la Terra Mallorca, actualment Indicació Geogràfica Protegida, amb l’objectiu de convertir-se en Denominació d’Origen. Dins aquest propòsit s’emmarquen els diferents estudis científics que s’han impulsat per estalonar la singularitat dels vins de la IGP, com és la zonificació de vinyes per part de l’investigador de la UIB, Jaume Vadell.

Si parlam de reptes de futur, s’obre camí una vella reivindicació: la creació d’una ruta enoturística que abasti totes les comarques productores de Mallorca per fomentar, així, el coneixement del patrimoni vitivinícola entre residents i visitants. Vi de la Terra Mallorca ha proposat a la conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural iniciar aquest camí, tenint en compte l’enorme potencial que té a l’illa el cultiu tradicional de la vinya, amb la recuperació de diferents varietats locals, i el procés d’elaboració del vi que desenvolupen tant cellers històrics com de més recent creació.

“Al desembre farà 4 anys que iniciàrem aquest camí” ha recordat Magdalena Mesquida. “Hem aconseguit la nostra independència com a IGP amb un Consell Regulador propi. Hem avançat en reconeixement i visibilitat, en promoció davant el mercat. Som una IGP respectada aquí i fora pel nostre compromís amb la qualitat. Hem anat fent passes, una darrera l’altra, assegurant un camí que ara haurà de continuar. L’objectiu és créixer i assegurar el nostre paper en el sector, perquè tenim clar on volem arribar: la DO Mallorca serà un dia realitat gràcies a l’impuls que donam des de Vi de la Terra Mallorca”.

“Vull donar l’enhorabona a Vi de la Terra Mallorca per totes les iniciatives que impulsa, per aquests reconeixements, que ens fan veure que darrera els nostres vins hi ha tota una cadena que comença amb la terra, amb els pagesos que fan feina dia a dia, de sol a sol, que és el que els dona valor afegit” ha afirmat Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Segona edició del Premi Vinyòvol

El moment més emotiu, sens dubte, ha estat el lliurament del Premi Vinyòvol, que enguany ha estat per a Miquel Adrover Bordoy, Rubio, de 82 anys, viticultor nascut a Manacor i arrelat a Felanitx, que és on resideix des de fa molts anys amb la seva família.

El guardó reconeix tota una vida dedicada a la vinya i a la terra, així com la capacitat que va demostrar Miquel Adrover en els anys vuitanta de transformar aquest conreu. Va arrabassar les vinyes velles i en va sembrar de joves, amb un nou enfocament. Va fer una selecció varietal acurada, i al costat de varietats foranes -Syrah, Merlot, Cabernet i Ull de Llebre- va començar a introduir varietats autòctones –Premsal, Macabeu, Callet i Mantonegro-, quan encara no gaudien del reconeixement que tenen avui dia. També va establir un únic marc de plantació, va apostar pel sistema d’espatllera i això va permetre mecanitzar les tasques de llaurar entre cep i cep. Una decisió encaminada a augmentar la qualitat del raïm, cercant un rendiment òptim; i un senyal també de la seva capacitat d’abraçar el canvi, tot respectant els coneixements de generacions passades.

El Dia del Viticultor és una festa. I per això com a cloenda, els assistents han compartit taula i han gaudit d’un bon grapat de sorpreses.

Miquel Adrover Bordoy, Premi Vinyòvol 2025

Nascut a Manacor fa 82 anys i arrelat a Felanitx, on resideix des de fa molts anys amb la seva família, Miquel Adrover Bordoy, també conegut com a Miquel Rubio, és un home que ha dedicat la seva vida a la vinya i el conreu de la terra. Amb la seva dona, Antònia Nadal Vicens, va compartir molts anys de vida i feina.

Sempre es varen fer costat. I ara són els seus fills els que mantenen viva la tradició familiar i les arrels que els han lligat a la terra durant generacions.

Tenia 39 anys quan va decidir dedicar-se exclusivament al camp. Fins llavors havia manat un camió, era transportista, però mai es va deslligar de la feina a la vinya, que ja conreaven els seus pares i també els sogres. Quan va arribar el seu torn, va prendre una decisió valenta: transformar el conreu de la vinya.

Va arrabassar les vinyes velles i en va sembrar de joves, amb un nou enfocament. Va fer una selecció varietal acurada, i al costat de varietats foranes com Syrah, Merlot, Cabernet i Ull de Llebre, també va començar a introduir varietats autòctomes –Premsal, Macabeu, Callet i Mantonegro-, quan encara no gaudien del reconeixement que tenen avui dia.

També va establir un únic marc de plantació, va apostar pel sistema d’espatllera i això va permetre mecanitzar les tasques de llaurar entre cep i cep. Una decisió encaminada a augmentar la qualitat del raïm, cercant un rendiment òptim. Un reflex, també, del seu compromís amb el món rural i el seu amor per la viticultura, com també un senyal de la seva capacitat d’abraçar el canvi, tot respectant els coneixements de generacions passades.

La seva estima per la vida rural el va retornar a la terra. Va ser llavors quan va decidir treure’s el rellotge, com a símbol de recerca d’una vida més lliure i arrelada al camp. Des de llavors, no n’ha tornat a dur. Per a ell, el temps va deixar d’estar marcat per les agulles d’un rellotge a seguir el ritme de les collites i les estacions. Avui, a l’edat de 82 anys, en Miquel continua mirant la terra amb la mateixa passió del primer dia.