Miquel Barceló Perelló va néixer a Felanitx dia 27 de gener de 1939 i, al llarg de la seva vida, cultivà diferents àmbits literaris: investigació i publicació acadèmica, traducció, crònica periodística, narrativa i poesia.

Definit com a un erudit “polièdric", es llicencià en filosofia i lletres, secció història, a la Universitat de Barcelona (1962) i es doctorà en història a la Universitat de València (1970). Fou catedràtic d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona (1988). La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de l’islam a les Balears, en l’arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -considerada una important aportació científica- i en l’assentament territorial dels grups clànics a Castellitx, Alaró i Binifornari.

No obstant, cal esmentar que a finals dels anys 50 es traslladà a Anglaterra i, posteriorment a Nova York, on fou professor universitari de literatura espanyola a la New York University, la Hunter College i la Suny de Stony Brook. Entorn el 1970 s’establí a Barcelona com a docent a la UAB (en els estudis d’història).

Són nombroses les publicacions que feu Miquel Barceló Perelló, dins els àmbits literaris anteriorment esmentats. El llibre de poemes Així sia: elegies irremeiables (Editorial Moll, 1957); Ensiola Edicions va reunir en El país llamado deseo (2006) les seves col·laboracions a El País entre els anys 1996 i 2005; traduí i prologà a Joseph Conrad a Una avançada del progrés (Ensiola Ed.), així com també les memòries de Benvenuto Cellini, La vida (1984). Dins narrativa publicà El terme de Manacor (Ensiola, 2007) i Trenc d’alba (La Magrana, 2009).

Dels seus treballs acadèmics en podem esmentar alguns com per exemple Sobre Mayurqa (1984), Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo (1988), El curs de les aigües. Treballs en curs sobre els pagesos de Yabisa (1997), El sol que salió por occidente. Estudios sobre el estado Omeya en al-Andalus (1997) o Una memoria singular y persistente (Universidad de Granada, 2004). És coautor de nombrosos llibres, entre els que destaca Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx (1995), juntament amb Helena Kirchner.  

Segons la regidora del Bloc, Maria Mesquida: "Cal remarcar que Miquel Barceló Perelló participà el 2009 en el descobriment de les claus dels darrers sarraïns de Mallorca que fugien de l’exèrcit conqueridor; un episodi descrit per Jaume I a la seva crònica on Llibre dels fets".

A més, el 1987, la Universitat de Birmingham el nomenà Honorary Research Fellow of West African Studies.

Dia 23 de novembre de 2023 es complirà el desè aniversari de la mort de l’historiador felanitxer. Per tot això el Bloc per Felanitx, d’acord amb l’article 3 del Reglament per a la concessió de la medalla de la Ciutat de Felanitx (aprovat dia 28 de juliol de 1950), proposarà al Ple de l'Ajuntament de Felanitx que es concedeixi la medalla en el desè aniversari de la mort de l’historiador.