Felanitx
La matèria orgànica a Mallorca es transforma en un compost de qualitat
Aurora Ribot anuncia «una inversió important, d’uns 12 milions d’euros, i una renovació total de la instal·lació de Felanitx».
La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot; la directora insular de Residus, Patrícia Arbona, i el director general de TIRME, Rafael Guinea, han visitat avui la planta de compostatge de Felanitx per saber-ne de primera mà les darreres novetats.
![[Img #30367]](https://viufelanitx.com/upload/images/03_2021/4025_felanitx18_670.jpg)
Actualment, les plantes de compostatge actives són les Son Canut, ubicada a Son Reus, i les plantes de Calvià i de Felanitx. Concretament, a la planta de compostatge de Felanitx, l’any passat es varen tractar 1.782 tones de llot de depuradora i 1.985 tones de poda, i s’hi varen produir 695 tones de compost. Aquesta dada significa un 28 % menys, si la comparam amb l’any anterior, quan es varen produir 967 tones. El compost obtingut està inscrit en el Registre de fertilitzants i afins del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
![[Img #30368]](https://viufelanitx.com/upload/images/03_2021/2419_35felanitx_670.jpg)
Aurora Ribot, vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha recordat que el Pla Director Sectorial aprovat l’any 2019 «preveu una inversió important, d’uns 12 milions d’euros, i una renovació total de la instal·lació» i ha afegit que la planta de Felanitx «en el futur tractarà FORM (fracció orgànica dels residus municipals) per fer compost».
De residu a recurs
Patrícia Arbona, directora insular de Residus, ha detallat que el compost obtingut «tot i no ser gaire conegut per la ciutadania, és un recurs molt apreciat i necessari per a l’agricultura i la jardineria, ja que és una manera de tornar a aportar nutrients i estructura al sòl, i d’aquesta manera tancar el cercle de la matèria orgànica».
El procés s'inicia amb la recepció i descàrrega dels residus que es tracten a la instal·lació: llots d’estacions depuradores d’aigües residuals i fracció vegetal (poda). La poda es tritura i, amb una pala, es mescla amb els llots. Per cada m3 de llot, s'utilitzen 3 m3 de poda triturada.
La fermentació, fase inicial del procés de compostatge, es du a terme mitjançant un sistema de canals airejats. La planta té instal·lats cinc canals de fermentació. Una vegada dipositada la mescla entre poda i llots als canals, es mou mitjançant una voltejadora. El temps de permanència de la mescla als canals és d’uns 15 dies.
El material ja fermentat passa a la fase de maduració, que es du a terme mitjançant piles que es voltegen periòdicament amb una pala carregadora. El procés de maduració dura, aproximadament, entre 60 i 90 dies. Finalment, el material s'afina per eliminar residus impropis i obtenir el compost, que s'analitza i, si compleix els paràmetres prevists, es comercialitza.
La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot; la directora insular de Residus, Patrícia Arbona, i el director general de TIRME, Rafael Guinea, han visitat avui la planta de compostatge de Felanitx per saber-ne de primera mà les darreres novetats.
![[Img #30367]](https://viufelanitx.com/upload/images/03_2021/4025_felanitx18_670.jpg)
Actualment, les plantes de compostatge actives són les Son Canut, ubicada a Son Reus, i les plantes de Calvià i de Felanitx. Concretament, a la planta de compostatge de Felanitx, l’any passat es varen tractar 1.782 tones de llot de depuradora i 1.985 tones de poda, i s’hi varen produir 695 tones de compost. Aquesta dada significa un 28 % menys, si la comparam amb l’any anterior, quan es varen produir 967 tones. El compost obtingut està inscrit en el Registre de fertilitzants i afins del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
![[Img #30368]](https://viufelanitx.com/upload/images/03_2021/2419_35felanitx_670.jpg)
Aurora Ribot, vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha recordat que el Pla Director Sectorial aprovat l’any 2019 «preveu una inversió important, d’uns 12 milions d’euros, i una renovació total de la instal·lació» i ha afegit que la planta de Felanitx «en el futur tractarà FORM (fracció orgànica dels residus municipals) per fer compost».
De residu a recurs
Patrícia Arbona, directora insular de Residus, ha detallat que el compost obtingut «tot i no ser gaire conegut per la ciutadania, és un recurs molt apreciat i necessari per a l’agricultura i la jardineria, ja que és una manera de tornar a aportar nutrients i estructura al sòl, i d’aquesta manera tancar el cercle de la matèria orgànica».
El procés s'inicia amb la recepció i descàrrega dels residus que es tracten a la instal·lació: llots d’estacions depuradores d’aigües residuals i fracció vegetal (poda). La poda es tritura i, amb una pala, es mescla amb els llots. Per cada m3 de llot, s'utilitzen 3 m3 de poda triturada.
La fermentació, fase inicial del procés de compostatge, es du a terme mitjançant un sistema de canals airejats. La planta té instal·lats cinc canals de fermentació. Una vegada dipositada la mescla entre poda i llots als canals, es mou mitjançant una voltejadora. El temps de permanència de la mescla als canals és d’uns 15 dies.
El material ja fermentat passa a la fase de maduració, que es du a terme mitjançant piles que es voltegen periòdicament amb una pala carregadora. El procés de maduració dura, aproximadament, entre 60 i 90 dies. Finalment, el material s'afina per eliminar residus impropis i obtenir el compost, que s'analitza i, si compleix els paràmetres prevists, es comercialitza.











Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.174