Les prioritats

Setmanes després, el pacte de dretes anuncia als mitjans de comunicació les seves prioritats per als dos anys i mig de legislatura que queden. I per què no ho varen dir a la Plenària? I per què no ho volen debatre amb la resta de partits de la Sala? Per què rebutgen el diàleg polític i el consens? Quin canvi d’estil en només uns mesos!

Bàsicament, es tracta d’iniciatives que varen començar a caminar a la legislatura passada, amb el pacte anterior.

El Bloc comparteix aquestes prioritats, totes vuit, però hi troba a faltar la redacció del PGOU, el proveïment d’aigua potable i la millora en neteja i recollida de residus. Tres temes que de cop i volta han caigut en un segon pla. D’acord que designar unes prioritats no significa deixar de banda la resta d’àrees de govern o de tasques pendents i que no totes les feines tenen la mateixa repercussió política, però aquests tres temes necessàriament han de formar part de la llista de prioritats. No hi ha volta de full. Hi ha dedicacions exclusives i sous suficients com per ampliar la llista de prioritats!

Per altra part, si el convenciment que posen en les prioritats és del mateix baix nivell que en la presentació dels pressuposts municipals, aleshores tant se val que hi hagi prioritats o que no n’hi hagi. Si no creus en els teus propis pressuposts davant la Plenària, per què hauries de creure en una informació que dones als mitjans i no a la resta de partits? Qui sap, potser és una segona innocentada, tan sarcàstica com la primera. Ganes de sortir a la foto.

Des de l’oposició, el Bloc assumeix la tasca d’ampliar la llista de prioritats del nou equip de govern. Amablement o donant branca, el que faci falta.