Felanitx / Bloc per Felanitx
Regeneració de platges per sortir de la crisi
L’actual estat d’emergència per la crisi de la COVID19 ens ha fet oblidar ràpidament (i per necessitat) que ens trobam en una situació d’emergència climàtica, només esmorteïda per aquelles activitats que els humans hem deixat de realitzar els darrers dos mesos. Les mesures decretades pel Govern Balear per fer front a la crisi econòmica i social tenen la mateixa pàtina que les que ens varen dur a la cresta de l’ona econòmica i turística dels darrers anys.
Atacar la situació actual amb la barra lliure a les llicències urbanístiques o dilatant l’entrada en vigor de la llei de residus, per posar uns exemples, és aplicar mesures que tendran un efecte limitat en la recuperació econòmica però que duran al medi ambient a la situació de no retorn per la que vàrem aprovar l’estat d’emergència climàtica.
I això mateix és aplicable a la recuperació artificial i forçada de platges. Regenerar amb arena de pedrera és una solució fàcil i ràpida però que no serveix a llarg termini. La tempesta “Glòria”, va demostrar com les majors alteracions es van donar en platges urbanes o artifialitzades alterades per part de l’home. I això continuarà succeint amb qualsevol fenomen meteorològic advers que incrementi l’energia de l’onatge damunt la costa.
Aquestes situacions derivades del canvi climàtic, que es repetiran de cada vegada amb més freqüència i virulència a la Mediterrània, demostren la ineficiència de restituir la costa amb mesures que no s’adaptin als ecosistemes costaners i a la seva dinàmica natural.
Els estudis realitzats en aquesta matèria desaconsellen aquestes actuacions i molt més si són amb àrids procedents de pedreres. Aquests tard o d’hora acaben al fons marí aportant un sediment extra a les platges que sovint afecta les praderies de posidònia i altres plantes marines sovint protegides.
A les Illes Balears tenim experiències que demostren la perillositat d’aquestes mesures, tals com les regeneracions duites a terme a Sóller (2012) o a la platja urbana de Can Picafort (2002), en ambdós casos després de fortes tempestes. Per la pròpia dinàmica litoral de la platja, aquestes actuacions varen tenir conseqüències negatives en la granulometria de la platja natural i varen incrementar la terbolesa de l’aigua perquè l’arena de pedrera suposa la deposició de sediment molt fi sobre la platja emergida.
El Batle, que diu que «ens rellevam de la responsabilitat professional de decidir res absolutament» sobre la regeneració de les platges, ha d’entendre que ara és el moment de fer política activa i valenta. I això implica prendre decisions i assumir responsabilitats. Un cas idèntic al tancament del camí de s’Algar.
Atacar la situació actual amb la barra lliure a les llicències urbanístiques o dilatant l’entrada en vigor de la llei de residus, per posar uns exemples, és aplicar mesures que tendran un efecte limitat en la recuperació econòmica però que duran al medi ambient a la situació de no retorn per la que vàrem aprovar l’estat d’emergència climàtica.
I això mateix és aplicable a la recuperació artificial i forçada de platges. Regenerar amb arena de pedrera és una solució fàcil i ràpida però que no serveix a llarg termini. La tempesta “Glòria”, va demostrar com les majors alteracions es van donar en platges urbanes o artifialitzades alterades per part de l’home. I això continuarà succeint amb qualsevol fenomen meteorològic advers que incrementi l’energia de l’onatge damunt la costa.
Aquestes situacions derivades del canvi climàtic, que es repetiran de cada vegada amb més freqüència i virulència a la Mediterrània, demostren la ineficiència de restituir la costa amb mesures que no s’adaptin als ecosistemes costaners i a la seva dinàmica natural.
Els estudis realitzats en aquesta matèria desaconsellen aquestes actuacions i molt més si són amb àrids procedents de pedreres. Aquests tard o d’hora acaben al fons marí aportant un sediment extra a les platges que sovint afecta les praderies de posidònia i altres plantes marines sovint protegides.
A les Illes Balears tenim experiències que demostren la perillositat d’aquestes mesures, tals com les regeneracions duites a terme a Sóller (2012) o a la platja urbana de Can Picafort (2002), en ambdós casos després de fortes tempestes. Per la pròpia dinàmica litoral de la platja, aquestes actuacions varen tenir conseqüències negatives en la granulometria de la platja natural i varen incrementar la terbolesa de l’aigua perquè l’arena de pedrera suposa la deposició de sediment molt fi sobre la platja emergida.
El Batle, que diu que «ens rellevam de la responsabilitat professional de decidir res absolutament» sobre la regeneració de les platges, ha d’entendre que ara és el moment de fer política activa i valenta. I això implica prendre decisions i assumir responsabilitats. Un cas idèntic al tancament del camí de s’Algar.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.135