Catalina Soler hoy en Portocolom: "Moveremos cielo y tierra para intentar evitar que tengan que salir de lo que ha sido su casa toda la vida"

El candidato al Consell ha querido mostrar su apoyo a los afectados por el desalojo de las viviendas portuarias de Portocolom.

El PP presentará una moción para intentar detener el proceso.

El vicepresidente del Partido Popular de las Illes Ba-lears y candidato a la presidencia del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha estado, hoy jueves, en Portocolom para apoyar a las familias afectadas por el desalojo que sufrirán en breve, "si no se para el proceso ", las viviendas de titularidad pública en zona portuaria. En este sentido, Galmés ha apelado a la cordura "que tantas veces pide el presidente Company a la presidenta Armengol" para que desde el Ejecutivo Autonómico se den los pasos necesarios para que este gente pueda quedar en su casa ".

"El Pacte presume de Servicios Sociales pero es el Gobierno más insensible de la historia" recalcó Llorenç Galmés acompañado de la candidata del Partido Popular de Felanitx a la alcaldía, Catalina Soler.

Con todo, el PP presentará una moción al Consell para instar a la Administra-ción competente a detener el proceso de desalojo ya que, según Soler, "mo-veremos cielo y tierra para intentar evitar que tengan que salir de lo que ha sido su casa toda la vida ".

Se tiene que recordar que, hace unos meses, y sin previo aviso, los benefi-ciarios de estas viviendas recibieron una notificación de Ports IB comunicán-doles que sus concesiones habían vencido. En anteriores ocasiones, y aunque recientemente, Ports IB suele advertir a sus usuarios de la necesidad de renovar sus concesiones con suficiente tiempo, incluido por medio de noticias en la prensa escrito, "pero, en esta ocasión no lo hizo así. En esta notificación se les advertía que serían citados para la reversión de sus viviendas a finales de este año ", explicó Soler.

"Estas casas constituyen la vivienda habitual de muchos de sus usuarios, algunos de ellos personas de avanzada edad y que no disponen de vivienda alternativa, por tanto, la reversión inmediata de estas concesiones, y su con-siguiente desahucio, puede suponer un impacto enorme e irreversible sobre la vida de estas personas "recuerda la candidata popular a la alcaldía que incide, también en que" el derecho a la vivienda está reconocido en el artículo 47 CE, que establece que los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias para hacer efectivo este derecho. Este derecho esencial está también recogido en el artículo 8 del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos humanos y las libertades fundamentales ".

Por otra parte, el desahucio inmediato de los afectados puede producir en muchos de ellos otras situaciones injustas, al no poder amortizar las inversiones realizadas en estas viviendas. Además de estos perjuicios particulares, se pueden dar también perjuicios en el patrimonio, ya que algunas de estas viviendas constituyen edificios catalogados por algunos municipios, y su derribo o cambio de uso puede estar eventualmente prohibido o restringido.

"El destino de estas viviendas es incierto, ya que ninguno de los puertos en los que se sitúan estas viviendas tienen aprobados sus planes de uso y gestión", ha concluido Catalina Soler.

MOCIÓ ENVERS LA IMMEDIATA REVERSIÓ DE LES CONCESSIONS D’HABITATGES PORTUARIS
 

A la població de Porto Colom, a l’illa de Mallorca, existeixen uns habitatges a la vorera del mar que pertanyen a les trames dels carrers dels respectius cascs urbans històrics i a la façana marítima, i que la seva arquitectura tradicional té merescut reconeixement, respecte i protecció en els respectius planejaments urbanístics municipals.

Alguns d’aquests habitatges construïts sobre parcel·les originalment de propietat privada confrontants amb la vorera de la mar, varen ser incloses a la delimitació del domini públic marítim-terrestre de la costa mitjançant la delimitació i col•locació de fites realitzat per la administració portuària. Als titulars d’aquests habitatges se li va atorgar una concessió per a un termini indefinit per a continuar ocupant els “seus” habitatges i parcel·les.

La promulgació de la Llei 28/1969, de 28 d’abril, va respectar aquesta situació de facto, i l’ús legítim d’aquests habitatges per a un termini indefinit.

Al 1985 es varen transferir a la nostra Comunitat Autònoma les competències en matèria de ports. En els annexos al decret de transferències es relacionen les concessions dels habitatges als quals ens referim en aquesta declaració, i la seva gestió correspon a partir d’aquella data al Govern de les Illes Balears, que realitza, a partir de la Llei 10/2005, l’ens autonòmic "Ports de les Illes Balears".

L’entrada en vigor de la Llei de Costes de 1988 va alterar substancialment aquest statu quo, ja que va suposar la modificació dels terminis d’aquelles concessions d’ocupació de domini públic marítim terrestre, atorgades amb anterioritat a la seva entrada en vigor i amb un termini superior a 30 anys, de tal manera que aquestes s’entenguessin atorgades per un termini màxim de 30 anys comptats a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, és a dir, el venciment del termini d’aquestes concessions es va produir per efecte legal el passat 29 de juliol de 2018. Segons informació proporcionada per Ports IB, aquesta situació afectaria a un total de 128 concessions, de les quals 34 es correspondrien amb l’ús o activitat d’habitatge.

Aquest efecte legal sobrevingut va resultar especialment onerós per a aquells concessionaris que gaudien d’un títol d’ocupació per a un termini indefinit, com era el cas de les concessions d’habitatges portuaris, que varen ser edificades i han estat mantingudes per els esmentats concessionaris.

La Llei 10/2005 de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, va introduir els mecanismes necessaris per a procurar la prolongació de les concessions de ports esportius més enllà del 29 de juliol de 2018, però no va regular processos similars per a aquelles altres concessions menors, incloses les concessions d’habitatges portuaris.

Fa uns mesos, i sense avís previ, els beneficiaris d’aquests habitatges varen rebre una notificació de Ports IB comunicant-los que les seves concessions havien vençut. En anteriors ocasions, i encara recentment, Ports IB acostuma a advertir als seus usuaris de la necessitat de renovar les seves concessions amb prou temps, inclòs per mitjà de notícies a la premsa escrita (veure DM 13-12-18, pàg. 11). Però en aquesta ocasió no ho va fer així. En aquesta notificació se’ls advertia que serien citats per a la reversió dels seus habitatges a finals d’aquest any.

Aquestes cases constitueixen l'habitatge habitual de molts dels seus usuaris, alguns d'ells persones d'avançada edat i que no disposen d'habitatge alternatiu, per tant, la reversió immediata d'aquestes concessions, i el seu consegüent desnonament, pot suposar un impacte enorme i irreversible sobre la vida d'aquestes persones.

El dret a l’habitatge està reconegut a l’article 47 CE, on s’estableix que els poders públics hauran de promoure les condicions necessàries per a fer efectiu aquest dret. Aquest dret essencial està també recollit a l’article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets humans i les llibertats fonamentals.

Aquest conveni, de plena aplicació en el nostre ordenament intern, impedeix la ingerència de les autoritats publiques en el dret a l’habitatge, a menys que tal ingerència sigui necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció del delicte, la protecció de la salut o la moral, o la protecció dels drets i llibertats dels altres. A l’anterior s’hi haurà d’afegir les conclusions del Comitè Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, on es disposa que “els desnonaments no poden resultar en la constitució d’individus sense habitatge” (“Observació General nº7”. Doc E/1998/22 de las NNUU).

Per altra banda, el desnonament immediat dels afectats pot produir en molts d’ells altres situacions injustes, al no poder amortitzar les inversions realitzades en aquests habitatges. A més a més d’aquests perjudicis particulars, es poden donar també perjudicis en el patrimoni, ja que algun d’aquests habitatges constitueixen edificis catalogats per alguns municipis, i el seu enderroc o canvi d’ús pot estar eventualment prohibit o restringit.

El destí futur d’aquests habitatges és incert, ja que cap dels ports en els que se situen aquests habitatges tenen aprovats els seus plans d’ús i gestió. Aquest instrument crucial s’ha de desenvolupar amb la necessària participació ciutadana i municipal, i és aquí on s’ha de fixar l’ús o destí final d’aquests habitatges.

En aquest sentit és important destacar que la llei de ports autonòmica no inclou l’ús d’habitatge entre els usos prohibits en la zona portuària (article 58), i a l’article 174 del Reial Decret 876/2014, del 10 d’octubre, per el que s’aprova el Reglament General de Costes, permet la pròrroga de les concessions per a ús d’habitatge fins a un màxim de 75 anys.

Per tot això, es proposa al ple del Consell de Mallorca l’adopció dels següents,

ACORDS

1.    Manifesta la necessitat d’una defensa prioritària del dret a un habitatge, essent un deure de totes les administracions publiques el vetllar per a que aquest dret es garanteixi en tot cas, i més encara tractant-se d’habitatges de titularitat pública.

2.    Manifesta també la seva preocupació per la potencial situació que pot comportar el desallotjament immediat d’aquests habitatges portuaris, considerant que la reversió d’aquest tipus de concessions presenta un caire social i humà que no està present en altre tipus de concessions, i que aconsella major prudència a l’hora de gestionar i abordar tal situació en aquest cas concret.

3.    En conseqüència, sol·licita la paralització dels processos de reversió d’aquests habitatges mentre no es defineixi per mitjà de l’aprovació dels plans d’ús i gestió portuària, intervenint-hi la necessària participació ciutadana i municipal, per a l’ús i destí final d’aquests habitatges públics, que sigui de major interès general.

4.    També sol·licita que no es procedeixi a la citació per a la reversió, ni es produeixi cap desallotjament fins que es tramitin i resolguin les peticions de pròrroga d’aquestes concessions que s’hagin sol·licitat per els seus actuals beneficiaris.

5.    El Consell de Mallorca també insta a l’administració competent a que atorgui les degudes garanties jurídiques d’ocupació als actuals habitants d’aquests habitatges, per mitjà de la concessió de les autoritzacions temporals necessàries, i per a un termini suficient fins que s’assoleixi una solució definitiva sobre el destí i ús d’aquests habitatges.

6.    El Consell de Mallorca també estudiarà la possibilitat d’introduir mecanismes i solucions a la legislació portuària que procurin un tracte similar als usuaris d’habitatges portuaris, al que la llei ja ofereix actualment als concessionaris dels clubs nàutics, al trobar-se present també en aquells casos un fort component d’interès social.

A la seu del Consell, 4 de febrer de 2019
El Portaveu
Mauricio Rovira de Alós