El passeig del far pot ser una obra més barata i ben integrada en l'entorn

La fase I d’aquest camí parteix del cul del Riuetó fins a passar el Babo, travessant l'Àrea Natural d'Especial Interès de la Punta. Té una amplada de gairebé dos metres i una llargària de 750. Menys de la meitat són de passarel·la de fusta damunt pilons i la resta de terra (sauló consolidat amb ciment blanc).

El pressupost total és de 300.000 euros, dels quals uns 160.000 són específicament per la passarel·la de fusta i uns 40.000 pel camí de sauló. En altres paraules, el metre lineal de camí de fusta surt per 700€ mentre que el de sauló surt a 145€.

D'ençà que l'any passat es va presentar el projecte al Centre Cívic, des de Salvem Portocolom hem estat demanant en diferents reunions amb membres de l'Ajuntament fer plegats el trajecte del futur camí i que es modificàs el projecte per fer-ho menys car i més integrat dins l'entorn. Que sigui més un camí de fora vila que un passeig com els que veiem a les zones turístiques.

Això es pot aconseguir fàcilment seguint les corbes de nivell, cercant el camí més fàcil i còmode, el que feria una bístia, i salvant els petits desnivells llevant qualque pedra o fent un poc de paret de pedra en sec. Qualsevol que recorri el traçat pot comprovar que el projecte sembla fet damunt un plànol a Ciutat, sense trepitjar el terreny, i li vendrà al cap allò de “Sap més un enginyer i una bístia que un enginyer tot sol”.

Seguir el traçat més pla faria innecessari que prop de la meitat del trajecte sigui una passarel·la de fusta d'avet (per força duita de fora) sobre pilons i amb arrambadors. La fusta encareix molt el preu del camí a l'hora de construir-lo, però també a l'hora del seu manteniment, raó per la qual s'està substituint per materials més duradors a passeigs fets fa uns anys. Seguir les corbes de nivell també estalviaria tres de les quatre rampes que preveu el projecte i la major part dels arrambadors.

Així, quan xerram d'un camí més integrat en l'entorn, també demanam que es facin servir tècniques tradicionals i materials naturals i de la zona com són la paret seca; emprar restes de la producció de calç per consolidar el trespol en lloc dels 120 kg de ciment blanc per metre cúbic que preveu el projecte; o fer els arrambadors d'ullastre, fusta local i duradora.

Per evitar el pas freqüent de les persones per fora del passeig i l’erosió que això produeix convé marcar els límits amb estaques d’ullastre i una corda o amb una filera de les pedres que se n'hagin de retirar per fer el camí. També és necessari unir amb ramals la carretera amb el camí.

El projecte també contempla el pas de bicicletes pel camí, el que suposa un perill pels vianants. Partint del principi de protegir els més dèbils, les bicicletes han d’anar per la carretera, on s'ha d’aconseguir reduir la velocitat amb senyals de tràfic verticals que marquin el màxim de 30 km/h i la prioritat de les bicicletes (els senyals blancs en terra aviat no es veuen). Així mateix, pensam que s'hauria de pintar un carril-bici vermell. Atesa la poca amplada de la carretera, aquest carril-bici ha d’estar limitat amb una línia discontínua per a què el puguin “envair” els cotxes si no hi ha cap bicicleta, com podem veure a carreteres estretes de Menorca.

D'altra banda, pensam que a un projecte com aquest se li poden cercar altres vessants més enllà de les pròpies del transport i l'urbanisme. Així, per la seva construcció, es podria dur a terme un conveni amb la Conselleria de Medi Ambient per fer una escola taller amb què s’estalviarien doblers municipals, es formaria personal en tècniques tradicionals i, a més, aquest camí podria ser un candidat a ser finançat amb doblers de l'ecotaxa.

En el moment en què les vàrem explicar, gruix de les nostres demandes foren ben acollides per l’equip de govern de l’ajuntament però quan es va posar a exposició pública el passat mes de maig, vàrem comprovar amb sorpresa que el projecte era talment el primer (un altre procés que no ha estat gaire participatiu). No vàrem trobar cap tècnic a l'ajuntament que s'ho hagués mirat ni ningú que hagués fet el trajecte. Hem presentat al·legacions arran de les quals ens consta que, ara sí, tècnics i regidors de l'ajuntament han visitat el lloc arribant a la mateixa conclusió que nosaltres: no fa falta tudar tant de doblers en fusta, però ara es troben amb la disjuntiva de què modificar el projecte endarreriria el començament de les obres quan ja som a finals de legislatura. Però les presses són males companyes. Ara toca aturar, repensar el projecte i fer una proposta coherent, més barata i més respectuosa.

Plataforma Salvem Portocolom