Després del seus estudis primaris i secundaris a Felanitx, inicià els seus estudis universitaris a Palma aprofitant que s’hi impartia el primer curs de medicina i finalitzà la seva llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1982. Després d’una primera etapa de treball en l’àmbit de la Sanitat pública, l’any 1987 realitzà els estudis de post-grau de Medicina Homeopàtica a la Universitat de Barcelona, i actualment exerceix com a metge homeòpata en la seva consulta privada a Cas Concos.  

Els anys d’infantesa i joventut de n’Andreu van transcórrer al barri d’es Convent de Felanitx, la qual cosa va fer que, des de petit, visqués ben d’aprop algunes de les manifestacions populars felanitxeres, ja fos per les festes de Sant Agustí o per Sant Joan. Això, el gust per la música heretat dels seus pares i el fet de seguir les passes de la seva germana Francesca en l'àmbit de la cultura popular, fa que des de finals dels anys setanta n'Andreu es vagi involucrant activament en les diverses tradicions populars de Felanitx, destacant les que s'esmentaré a continuació:

El 1977, n’Andreu, la seva germana i un grup d’amics es proposaren treure Els salers a Felanitx el dia de Pasqua ja que fins aleshores, aquesta tradició es trobava quasi extingida a la nostra contrada i només sentien cantar sales a algun indret de foravila. Així idò, van fer una recerca de música, lletres de cançons, prepararen una bandera i el dia de Pasqua de 1977 sortiren a cantar sales demanant panades i robiols per les cases de Felanitx. Des de llavors, el grup de salers ha anat creixent empesos per la curolla de mantenir viu aquest costum. N'Andreu en formà part durant vint-i-cinc anys, no obstant des d'aquell primer dia, el grup de salers ha continuat sortint ininterrompudament fins ara sota la mateixa bandera farcida actualment de cintes de colors identificatives de cada any. El dia de Pasqua de l’any vinent 2017 ja en farà quaranta anys d’aquella cantada de sales a Felanitx.

El 1979, n’Andreu i el mateix grup de músics esmentat anteriorment, engrescats p’en Miquel Julià i Maimó, pretenen la recuperació de la figura de Sant Joan Pelós, una manifestació cultural felanitxera que havia perdut força i de la que, en aquell moment, només en quedava el ballador, conegut com en “Tomeu de sa pipa”. Així idò, recuperaren la música característica de Sant Joan Pelós de Felanitx, la seva vestimenta, -feren fer una nova careta- i en Jaume Obrador Antúnez va aprendre el ball de qui havia estat aquell darrer ballador. Des de llavors i fins ara, n’Andreu forma part de la comitiva que acompanya el Sant que dansa pels carrers de Felanitx cada dia 24 de juny.

És precisament guiat per la seva germana Francesca, que n’Andreu entrà en contacte amb Associació Cultural Felanitxera S’Estol des Gerricó i en començà a formar part devers l’any 1981 tocant primer la ximbomba i després el guitarró. El fet de ser membre d’aquesta Agrupació l’endinsà dins el món de les músiques i balls tradicionals, però tot i sent músic també va aprendre a ballar jotes, mateixes i boleros, arribant a ser mestre de ball tant a Felanitx com en diverses poblacions de la contrada. Al llarg d’aquests anys i com a component del grup ha treballat activament en la conservació i dignificació tant de les músiques, com dels balls i la vestimenta tradicionals. Des del 2008 és el President de L’Associació.

Dins l’àmbit del ball de pagès, cal tenir en compte que a Mallorca s’havia perdut el ball del fandango mallorquí i únicament es ballava el conegut com a “Fandango Pollencí”. No obstant això, al voltants de l’any 1989, n’Andreu, amb la curolla que la seva repadrina havia estat bona balladora de fandangos, juntament amb tres amics i amigues, es proposen la recuperació del fandango de Mallorca. Recorregueren des de Ses Salines i Santanyí fins a Capdepera i Artà. Amb aquesta recerca aconseguiren trobar una doneta felanitxera de 93 anys, sa mare d’un carritxoner conegut com en Jaume, Negre de malnom, qui els va explicar els quatre punts bàsics del ball del fandango mallorquí en la manera com ella el ballava. Estirant aquell filet prim que quedava, aprengueren i recuperaren aquest ball que va estar a punt de perdre's en la memòria mallorquina.

A partir d’aquell moment n’Andreu i els altres tres companys d’investigació ensenyaren aquest ball a les seves respectives escoles de ball i també als balladors de S’Estol des Gerricó i des d’aquí s’escampà com una taca d’oli a les ballades de les places de tots els pobles de Mallorca, en les quals avui en dia es balla com un ball més entre jotes, boleros i mateixes.

Una altra de les manifestacions populars felanitxeres que s'havia perdut era la capta de Sant Marçal. L’any 1996, el mateix grup de músics de la comitiva de Sant Joan Pelós sortiren per Sant Marçal però sense continuïtat. L'any 2008 n'Andreu, juntament amb en Sebastià Barceló (a) Guingaia, aconsegueixen formar un petit grup de tres músics que des de llavors surten cada any a fer la capta de Sant Marçal, destinada sempre a finalitats solidàries o culturals.

A la darreria dels 80 n'Andreu participà activament en la reforma i remodelació dels Gegants Pagesos de la Sala per tal que poguessin ser portats i sortir amb els caparrots que acompanyaven Els Cavallets. L’any 2005, després d’intentar-ho durant anys, aconsegueix el permís de l’Ajuntament per crear una comissió que s’encarregui de l'elecció, preparació i construcció d'uns nous gegants pel poble de Felanitx: Es Gegant d'es Maculí i Na Maria Enganxa. Són els gegants que actualment passegen el nom de Felanitx per tots els pobles que visiten.

D'entre les manifestacions culturals felanitxeres, i ja a nivell individual, n’Andreu ha destacat per ser mestre dels Cavallets de Felanitx des de l’any 1983 fins a finals d'aquest més, quan el dia de Sant Agustí ho deixarà de ser. Exactament durant 33 anys.

Fou el mes de maig d’aquell any 1983 quan en Cosme Oliver, qui llavors era el Regidor de Cultura de l’Ajuntament, li demanà si amb en Jaume Obrador Antúnez volien fer-se càrrec, de manera totalment voluntària i altruista, d’ensenyar el grup de Cavallets. Ambdós, -si bé les havien vist ballar tota la vida, mai havien estat cavallets i únicament dins les seves dèries de joventut pel barri des Convent havien volgut acompanyar-los fent de caparrots alguns anys-, decidiren acceptar i junts començaren la tasca encomanada. El 1987 en Jaume Obrador ho va deixar per motius personals, quedant n’Andreu des de llavors ençà al capdavant del mestratge.

En aquells moments, els Cavallets ni de bon tros es trobaven en l'estat en què les coneixem avui dia, just al contrari, havien entrat en una certa decadència.

De bell nou el desig de recuperació i dignificació de la cultura popular felanitxera brotava dins n’Andreu i partint d’aquí, i amb el repte que es trobaven al mes de maig i havien de sortir a ballar per la festa de la patrona Santa Margalida al mes de juliol, començaren un intens estudi dels balls, tant parlant amb antics balladors i balladores, com acudint a fonts escrites: el petit opuscle que Miquel Pons elaborà per encàrrec de l’Ajuntament l’any 1975 i les dues obres que s’hi s’esmenten: Die Balearen de l’Arxiduc i el Diccionari Alcover-Moll, totes elles fonts riques i precises per al coneixement dels Cavallets.

Així pogueren recuperar balls que- pels motius que fossin- s’havien deixat de fer els darrers anys, com és ara “Ses Cadenilles”, “El Passeig” o “Ses Esses”, ball aquest darrer que havia estat substituït pel “Rotlet”, ballant-se al temps litúrgic de l’Ofertori durant l’Ofici del dia de la festa.

Les converses amb el flabioler Miquel Aloi –de la colla de xeremiers “Llargos” de Sencelles- que venien acompanyant els cavallets des de feia anys, també aportaren molts detalls sobre els costums que seguien amb el seu pare, que ja tocava les xeremies amb els Cavallets de Felanitx des de jovenet. Així varen poder recuperar els itineraris que se seguien, els llocs  on s’aturaven a ballar i els protocols que s’havien de complir.

Quant a les músiques, evidentment no estaven enregistrades i, fins aleshores els successius mestres de cavallets les cantussejaven a l’hora que ensenyaven els balls als al•lots. Així idò en Jaume, juntament amb na Francesca Adrover, anaren a Sencelles amb un petit aparell a enregistrar les músiques dels xeremiers per tal de poder ensenyar bé els balls als infants. En aquesta primera gravació només se va recollir la Marxa, Na Riego, Na Pixedis Torta i Es Rotlet. Per tant, en aquell moment només es comptava amb quatre músiques, de les quals tres eren específiques per a un sol ball (na Riego per “Ses Esses”, la Marxa “per anar caminant”, Es Rotlet pel ball del mateix nom), i una sola, Na Pixedis Torta per fer la resta de danses.

Una altra de les tasques més delicades i difícils d’afrontar per n’Andreu fou la de trobar els infants que havien de formar part dels Cavallets, tota vegada que en aquell moment l’interès de nins i pares era pràcticament inexistent.
A l’hora de triar els infants que poguessin ballar aquell primer any, n’Andreu va decidir fer una tria entre els que tenien uns deu anys i aprofitant els assajos de la festa de fi de curs dels dos col•legis de Felanitx el mes de juny, va anar a fer d’observador per poder seleccionar els que tenien una mica de ritme i pareixia que podrien servir per aprendre aquests balls en tant poc temps. D’aquella primera tongada sortiren deu infants. Actualment és tant l'interès que desperten els Cavallets que els pares ja apunten els seus fills pràcticament quan neixen i actualment ens trobam amb quatre grups de set al.lots cada un, és a dir vint-i-vuit infants que, per tal de poder ballar al manco un pic a l’any sense excloure-ne cap, han obligat a reduir les tongades de cavallets de tres a dues anualitats per grup.

El dia 19 de juliol de 1983 va sortir a ballar la primera tongada de Cavallets ensenyats pels mestres Andreu Adrover i Jaume Obrador.

Des de llavors però, la intenció de N’Andreu sempre va ser i ha estat la de millorar, perfeccionar i dignificar la dansa dels Cavallets. Per aquest motiu no s’ha aturat mai d'investigar sobre el tema i en l'esperit de recerca que l'ha caracteritzat al llarg dels anys ha recuperat tres peces musicals que els xeremiers dels cavallets ja no tocaven, però que, tot i haver-les tengudes arraconades durant molt de temps, encara recordaven: Sa Processó, Dóna-li tabac i Ses Potadetes. D’ençà de la seva recuperació, aquestes peces es toquen i es ballen amb diferents coreografies cada una d’elles.

També el ball de “Ses Esses Noves”: incorporades per n'Andreu a principis de la dècada dels noranta a partir de la versió apresa del seu pare que havia estat cavallet entre els anys 1937 i 1940. Així permet diferenciar “Ses Esses Velles” que figuren al Diccionari Alcover-Moll i que es ballen a L'Església de Santa Margalida a l'Ofici de la Patrona i “Ses Esses Noves” que es ballen a l'Església de Sant Agustí el dia de L'Ofici del Sant cada dia 28 d'agost, ambdues amb la música de Na Riego.

L'any 2005 participà en l'elaboració i publicació del DVD “Cavallets- Sant Joan Pelós” produït per la Fundació Museu Cosme Bauçà, per tal de recollir i deixar constància documental del que són Els Cavallets de Felanitx, efectuant un llarg estudi sobre aquestes danses i incloent-hi nombrosa documentació oral, escrita, històrica i gràfica sobre el tema. Gràcies a aquesta tasca d'investigació pogué recuperar els balls de ”S'Envestida” i de “Ses  tres Potadetes”.

Aquestes aportacions i el conjunt de la tasca del Mestre Andreu Adrover i Tirado han duit com a conseqüència una revitalització del respecte, responsabilitat, interès i estimació del poble felanitxer i sobretot, dels nins i nines que els han ballat, cap a la figura dels Cavallets de Felanitx.

Per tant, tot el que he esmentat és un testimoni clar i evident de què la persona del Sr. Andreu Adrover i Tirado al llarg de quasi quaranta anys ha anat lligada a la cultura felanitxera, deixant una petjada totalment altruista de la seva estimació i respecte per la nostra terra, la nostra cultura i les nostres tradicions, la qual cosa mereix el reconeixement general i unànime de tot el poble felanitxer cap a la seva persona.

Andreu, jo, com molts d'altres, som un testimoni de la teva gran tasca. Tu ja m'ensenyaràs a ballar els fandangos, a part de jotes, boleros i mateixes en aquell local del carrer Mar. I gràcies a aquell estiu del 2005 quan realitzàrem conjuntament el DVD de la Fundació, i en el qual compartírem moltes hores, i foren molts els melons que ens menjàrem, vaig aprendre a estimar encara més els Cavallets i a apreciar la teva feina. I la reafirmació ja fou absoluta quan posteriorment fores el mestre dels Cavallets del meu fill.

Per tot això, Andreu, enhorabona. I sé que un trocet d'aquesta medalla és per la teva germana Francisca, del qual, no tenc cap dubte, que si fos aquí, seria la persona més orgullosa d'aquest món. Gràcies per la gran feina feta per Felanitx!

Joan Xamena

Escola de Música, 21 d'agost de 2016.