Vull agrair en primer lloc a mon pare i ma mare haver-me duit al món i concretament aquí.

Vull donar les gràcies a la meva germana Francesca per guiar-me en el creixement i coneixement de la música i la cultura popular.

A més, vull donar les gràcies a totes les persones amb qui d’una manera o altra hem compartit els diferents projectes, iniciatives i curolles en què hi he participat. Necessit, a l’hora de rebre aquesta distinció, manifestar que mai he actuat totalment en solitari, perquè sempre he comptat amb la col•laboració d’altres persones que avui tenc presents en el meu pensament i sentiment, i amb qui d’alguna manera consider que tenc l’honor de compartir aquesta medalla que avui se m’entrega.

També  vull manifestar el meu agraïment més sentit a la meva dona Maria Rosa per la paciència i suport que m’ha donat durant tots aquests anys.

Rebre aquesta medalla m’ha suposat una sèrie de reflexions sobre la importància que té la cultura popular en la societat. Crec que és una eina fonamental i poderosa per a la convivència i la cohesió social, i per mantenir viu l’esperit d’un poble.
 

Necessitam identificar-nos com a membres d’un poble compartint i seguint un mateix esperit, i la cultura popular amb les seves diferents manifestacions és una bona eina per aconseguir-ho. Aprofitar-la és la nostra oportunitat, i viure-la és la nostra responsabilitat per mantenir  viu aquest esperit.

El lliurament d’avui més que un reconeixement a la feina feta durant casi 40 anys, és sobretot, per a mi, un reconeixement a la dignitat de la cultura popular  i una posada en valor de la feina feta per tanta gent que m’ha precedit.

Jo no m’he inventat res; he après d’aquells que  dedicaren temps i esforços per mantenir-la, encara que no crec que el seu objectiu fos simplement mantenir allò que reberen per poder-ho passar als que els vàrem seguir: viure plenament les nostres manifestacions més pròpies en l’àmbit de la música i les danses m’ha donat sentit de pertinença a un poble, al poble de Felanitx, i també, perquè no dir-ho, m’ha donat el divertiment que suposa viure lo que acadèmicament diuen cultura popular.

Jo, i repetesc que juntament amb altres persones, amb gent del meu poble, per dir-ho clar, he agafat el testimoni d’aquells qui, amb un  amor i una voluntat que reconec i manifest avui, em varen precedir,  i amb ajuda de moltes persones el vull passar als que m’han de rellevar, als quals desig i deman que treballin i s’entreguin a la nostra cultura amb la responsabilitat, l’amor i el plaer amb que un servidor ha procurat entregar-s’hi al llarg d’aquest anys. Sense sentir-nos els propietaris de res, simplement, sentint-nos les baules d’una cadena que ens lliga al fil del temps i ens fa sentir identificats amb això tan mal de definir que es diu una cultura pròpia.

Crec que és tasca de tots, si volem continuar com a poble, prendre part en les nostres manifestacions culturals, en la mesura que cadascú pugui, com jo he fet i esper poder continuar fent durant molts anys. Amb la vostra companyia, amb el record dels que ja se n’han anat i donant la benvinguda a tots els qui vendran.
Moltes  gràcies a tots per haver-me acompanyat anit, i per la vostra atenció a les meves paraules.

Andreu Adrover i Tirado