Mañana con el pregón dan comienzo las fiestas de Sant Agustí 2016, al mismo tiempo se inaugurará la más espectacular Nitx del Art de las 12 ediciones realizadas

Serán 39 espacios abiertos al público, con unos 160 artistas participantes. De ellos 14 espacios, son espacios fijos ya sean galerías de arte, espacios creativos o talleres. El resto son espacios que han sido cedidos solo para la celebración de la Nitx del Art.

Son nueve espacios más que el año pasado, lo cual demuestra el gran interés de los artistas para poder mostrar sus obras en Felanitx.

Está, la de mañana será la edición número doce, la más importante de todas las celebradas hasta ahora, la Casa de Cultura ofrece sus cuatro espacios para esta noche tan especial. En la planta baja estarán las obras seleccionadas y ganadoras del Certamen de Artes Plásticas de Felanitx, cuyos galardones se darán a conocer mañana. Han participado 58 obras, siendo también la participación, la más elevada de todas sus ediciones.

En el primer piso podrán verse las fotografías de Biel Capllonch, fotógrafo mallorquín, natural de Palma, que reside habitualmente en Barcelona, donde trabaja en el mundo de la publicidad.

Su exposición es una panorámica que abarca del 2000 al 2014, son extractos de diferentes series, pero que a la vez tienen un conjunto y mantiene una entidad propia.

Es uno obra muy trabajada y muy pulida, que busca la opinión del espectador, a través de la provocación y la sexualidad.

Es una obra que generará polémica, especialmente entre algunos sectores femeninos, donde el conservadurismo les hace ver a veces fuegos artificiales en lugar de la realidad de la vida misma. No siempre los burkas son para las musulmanas, hay ciertos burkas también, aunque sean simbólicos, en nuestra sociedad que busca la oscuridad en lugar de la valentía y la reflexión a plena luz. Las prohibiciones y denuncias a veces son espejos y reflejos de traumas vivenciales o personales. No miremos en nuestro espejo la realidad de los demás. Esperemos que estos, no aparezcan esta noche. En fin, una exposición muy atrevida y llena de vida, valiente y real.

Este año la Nitx del Art durará nueve días, además de las exposiciones habrá dos conferencias, los días 25 y 26, así como talleres y diferentes actividades que completaran el evento.

Tanto en la Nitx del Art como en Certamen de Artes Plásticas aproximadamente el 70% de los participantes son de Felanitx o residen en él, lo cual demuestra la gran importancia del municipio dentro de la creación en la plástica balear.

La doceava edición ha mejorado su calidad artística y ha aumentado de manera espectacular el número de participantes en la misma. Es una realidad, la cual a partir mañana podremos admirar.

Sin duda Felanitx  mañana tiene un importantísimo reclamo cultural, al cual ha unido como viene siendo habitual, la música en vivo, con cinco conciertos repartidos por diferentes lugares del trayecto y que llenaran de música el ambiente, también habrá los típicos puestos de bebidas para que durante el recorrido se pueda tomar algo para mitigar el calor que seguramente hará.

Texto de Xisco Duarte en el catálogo de la exposición de Biel Capllonch

La brutor feta somni, el somni fet surrealisme - Un surrealisme amb un fons molt real.

Potser sigui la millor manera de descriure l'obra de Biel Capllonch en aquesta exposició, sense cap tipus de dissimulació indaga en tota la profunditat de l'experiència humana. Amb escenes quotidianes, acompanyades sempre d'una penombra profunda, i un fons inquietant. Brutor no entesa com a brutícia, sinó brutor entesa, com vulgarment es diu, a tot el que no és «moralment correcte». Tot i que totes les fotografies són imatges netes i molt ben construïdes.

Potser davant tota aquesta escenografia la gran majoria d'espectadors pensarien: què hi té al cap un artista així?, o, quines vivències ha tingut per retratar aquestes imatges?

I és aquí on entra la capacitat més gran que te l'artista. No és ell qui carrega les imatges de context, ni d'un fons moral, sinó que deixa a les mans de l'espectador la lectura que es pugui donar de la seva obra.

Capllonch destaca en la seva extraordinària capacitat de ficar-se al més profund de les ments humanes, amb la perversió, la por i el misteri. L'espectador serà qui dictaminara el grau de provocació que aporta l'obra. Com més tèrbola sigui la ment de l'espectador, més tèrbola serà l'obra que s'observa. Deixant el missatge a l'aire. Des d'un que li provocarà una rialla, fins a un altre que possiblement l'excitarà.

La sensualitat, l'eròtica, la sexualitat es desprenen de cada una de les instantànies que pren Capllonch, tot i no voler-ho fer, ho aconsegueix, recordant molt la tradició pictòrica barroca, on l'eròtica es desprenia fins hi tot rere un retrat de sants i santes, fins arribar a les provocadores imatges de Buñuel, o l'inframon de Bacon. Són escenes  intemporals i espais que podrien ser qualsevol lloc conegut, qualsevol lloc visitat, qualsevol lloc viscut.

Amb el títol “L’afamegat, el seu excés i algunes pretensions d’un nouvingut ”, Capllonch arriba a la sala Miquel Barceló de la Casa de Cultura de Felanitx, a demostrar la importància que té la imatge a dia d'avui.  Un recull de fotografies que no fan més que engrandir la dimensió de l'artista, i un orgull inaugurar la NITXDELART'16 de Felanitx amb una exportació d'una qualitat i amb un artista de la seva categoria.

Xisco Duarte, agost 2016, Felanitx

Texto de Cristina Ros en el catálogo de la exposición de Biel Capllonch

Que no és estrany tothom?

Desconec si llegireu aquestes línies abans o després de recórrer l’exposició que tracten d’explicar. Desconec si hi fareu una mirada ràpida a aquest text just encara no hagueu passat les pàgines d’aquesta publicació a la que introdueixen o si, contràriament, començareu per les pàgines del darrere o pel mig i anireu botant d’una a l’altra capritxosament. Fins i tot, desconec si mai no arribareu a començar aquest escrit, si el deixareu a mig llegir perquè teniu l’olla al foc o un mal de ventre. Aquesta darrera possibilitat, que mai no passeu els ulls entre aquestes paraules, tot i ser la que segurament s’apropa més a la realitat, és la que té menys importància. Sense condicionants, davant les fotografies de Biel Capllonch, us haureu fet la vostra història. Al cap i a la fi l'única que us ha d’interessar.

Sigui com sigui, en qualque moment us haureu demanat d’on surten les històries que retrata el fotògraf. On va en Biel Capllonch de nit o de dia que troba aquesta gent tan estranya en situacions encara més estranyes? Amb quina mena de gent es mou? Quin deliris els provoquen les banyeres, les taules, els llits, els cans o la terra del jardí? Qui transita pel carrer de les ciutats quan qualsevol de nosaltres dormim? Qui hi ha que té fantasies perverses pels inhòspits descampats de les rodalies dels grans nuclis urbans? Qui s’arrossega per baix d’un pont de matinada? Què passa dins els murs de l’apartament del vostre veïnat? O qui deixa el seu vestit d’executiva seriosa i formal per lliurar-se a una aventura, diürna o nocturna, que sovint transcorre pel fil d’un ganivet o per la darrera línia de pedres d’un penya-segat vertiginós?

No és la primera vegada que ho escric: Biel Capllonch (Palma, 1964), establert a Barcelona des del moment que se n’hi anà a estudiar Belles Arts, no és un fotògraf dels que transiten els llocs comuns. La seva manera de documentar la realitat dista molt de la que emprenen els qui van amb la càmera pel carrer a veure què hi troben. La seva manera de narrar el món és inventant-lo. Ell la pensa i la fa. Però no cregueu que s’ho treu del no-res. Tampoc no penseu que aquestes històries –les fotografies de Biel Capllonch sempre conten una història- són episodis viscuts en un camí d’eterna incomunicació, al·lucinacions i perversions extremes. Si no el coneixeu, us equivocareu i molt si pensau que és un home estrafolari, distant, noctàmbul, caòtic amb la feina i amb el cap ple d’aucells o d’aus carronyeres.

Biel Capllonch, a més de persona senzilla i propera (que això no té gaire importància pel tema que ens ocupa), és un professional metòdic, perfeccionista fins a dir prou, matiner, rialler, complidor, puntual fins a escriure’m “quedam a les 10,43 h” –ho puc provar -, que controla tot el procés no només de les seves fotografies, sinó totes i cadascuna de les tasques que comporta l'organització d’una exposició: el cartell, el catàleg, la selecció d’obra, les impressions, l’emmarcat, el muntatge a la sala, aquest text... I això, creieu-me, no és tan comú, no ho és gens entre els artistes. Només ho dic perquè no us equivoqueu amb ell. Només per si de cas.

Narrador d’històries en imatges. Un relat de situacions estranyes o no tan estranyes amb uns personatges rars o no tan rars. Ara record una història que em va contar un dia l’amic escultor Xavier Corberó, que ve fil per randa per explicar com veu la vida i quina és la realitat que ens vol fer veure Biel Capllonch. És de quan es reunien Dalí i els seus estrafolaris amics al hall o al bar de l’Hotel Ritz de Barcelona. A més de Dalí i de Corberó, hi havia un parell de transvestits i una o dues dones extravagants fins a fer girar-se. Hi era sempre l’Amanda Lear, la revolucionària i sofisticada model, cantant i escriptora, inseparable del geni de Figueres amb qui s’ha dit que mantenia un “matrimoni espiritual”. I és clar, als seus peus, el tigre, un tigre de bon de veres, fermat amb una corretja com si fos un ca. Un d’aquells dies, entrava al Ritz el seguici d’unes noces qualsevol: les dones ben pintades, embotides dins els seus vestits llargs, caminant com bonament podien amb els talons de més de 15 centímetres, amb els cabells endiumenjats amb uns recollits del tot forçats... Llavors, Salvador Dalí es girà a l’amic escultor per dir-li: “Que els veu, senyor Corberó? I després diuen que nosaltres som estranys...”.

Aquesta és la història que, sense ser una de les que ens conta Biel Capllonch, ens situa en una realitat molt més comuna del que solem pensar. La nostra veïnada del tercer també és estranya, el cap del nostre departament al qual veim tan seriós al matí pot ser ben bé que tengui una vida paral·lela que ni ens la podem imaginar. Aquella amiga que creim tan correcta i amb tan de control sobre la seva vida, qui sap què fa quan tanca la porta de ca seva i es deixa caure damunt el llit. Aquell locutor que escoltam per la ràdio cada matí i ens captiva amb la seva capacitat de comunicació, per ventura té una història d’incomunicació brutal amb la seva parella, amb la seva família i amb la gent del cafè. I aquell capellà, què fa quan acaba de dir missa? Que no ho és estrany tothom?

La vida és en color i, com tantes vegades es diu, la realitat sempre supera la ficció. No hi ha realitat que no pugui ser observada com una pel·lícula. Biel Capllonch té la mirada que Michelangelo Antonioni ens va oferir a films com La nit o L’aventura, una mirada a la incomunicació, a l’aïllament de les persones, a l’amargura que es du a dins o al vestit que porten a sota del vestit que veim. Biel Capllonch té una mirada paral·lela a la del Buñuel de Belle de jour y allò excitant de la doble vida. Una mirada a una societat burgesa, més absurda encara que la que retrata Sorrentino a La gran bellesa o potser com la de les escenes més sòrdides i més reals també de la pel·lícula rodada a Roma.

El nostre fotògraf ens torna aquest món ocult, i ens el torna com una bufetada en tota la cara. Ens el fa visible i ens fa pensar-hi. Biel Capllonch treballa el món de les idees. Ell pensa primer el que ens vol dir, el que ens vol mostrar i, en tenir la idea, assegura que ja té el 90% de la fotografia. Així m’ho confessava a una entrevista que li vaig fer a Formentera per al diari ARA: “Si el sol i la lluna no estan junts al cel i jo els hi vull, els hi pos”. Fotografia produïda i de postproducció també, d’acurada postproducció. I li és igual si treballa per a una gran firma de roba, per a una campanya de publicitat d’un festival o per al sursumcorda.  

I així tenim aquest “L’afamegat, el seu excés i algunes pretensions d’un nouvingut ”, el títol llarg i estrafolari de l’exposició a Felanitx que suposa el seu retorn artístic a Mallorca. Així tenim aquesta mostra i aquesta publicació que recullen una selecció dels treballs més personals de Biel Capllonch, fotos inèdites entre altres de ben conegudes pel món de la publicitat més singular. No us perdeu els títols, potser us despistin en una primera lectura, però cadascun té el seu què. No us perdeu les situacions, us recoman que les poseu al vostre entorn més proper. Potser entendreu algunes coses que fins ara no enteníeu.

En tot cas, davant unes imatges fortes i en alguns casos fins i tot desagradables, teniu el dret de girar en coa i partir. Però segurament us en dureu dins el cap la fotografia que heu rebutjat, potser li fareu voltes un parell llarg de dies. No l’oblidareu fàcilment. I per ventura, mentre la penseu, mirareu amb uns altres ulls el vostre carnisser quan té el tallant a les mans.

Nos vemos todos mañana en Felanitx. Visca Sant Agustí i Visca Felanitx!!!!