Concert de Tr3s i no res

Aquest trio, que està format per Toni Aranda, Miquel Àngel Roca i Guillem Sansó, és una formació jove, nascuda al mes d’octubre de l’any 2015, però els seus membres són veterans de la música, que s’han unit en un projecte d’amistat i passió.

Toni Aranda (guitarra clàssica i acústica) va rebre formació clàssica (violí, solfeig, harmonia i cant), però entrats els anys noranta, i coincidint amb l’adolescència, va abandonar els estudis del conservatori i es va introduir dins el món del folk, per una banda, i dins el rock alternatiu, per l’altra. Participa en bandes de folk, entre les quals destaca “Tramudança”, i de vàries bandes de rock, ska i punk com “Sick Gain”. Té també experiència com a punxa-discs, la qual cosa li ha permès ampliar encara més l’espectre de músiques que l’apassionen.

Miquel Àngel Roca (contrabaix), nascut a Palma, ha tocat amb diferents formacions dins el pop-rock illenc entre els finals del 80 i els principis dels 90, com “La Isla” o “La Puerta del Ruido”. Des de l’any 96 forma part de l’orquestra “Oasis”. Ha estudiat contrabaix clàssic, donant així inici a nous projectes i formant part de la formació musical “Tr3s i no res”.

Guillem Sansó (veu i composició) és cantautor, autor i compositor que ha format part de la banda “Montenegro”, assolint un cert èxit popular amb temes com “Para bailar” o “Qué caray”. Ell mateix es defineix com a comptador de sentiments i, de fet, això és el que intenta transmetre amb les seves composicions. Com a cantautor té dos discs al mercat, “Tronat” i “Cançons de vida”. Entre d’altres artistes, han cantat les seves composicions gent de la talla de Marina Rossell, Núria Feliu, Joan Bibiloni, Tomeu Penya, Moncho, Celia Cruz, Azuquita, Caponnam, Marisa Rojas, o Mocedades. Cal destacar que ha estat nominat dues vegades als Premios de la Música, quedant com a finalista, els anys 2005 i 2006.

Tr3s i no res fan temes en català i bàsicament composicions pròpies, tot i que també fan versions de temes internacionals però traduïts al català per ells mateixos.

La intenció del grup és bàsicament emocionar-se i emocionar al públic fent allò que els agrada.

Al concert de diumenge ens van oferir els següents temes: “Mare de quatre butzetes”, “Somniar truites”, “Mira que ve un infant”, “L’Àngel blau”, “El nin que creia saber volar”, “Nits sense lluna”, “El meu àngel i la mar”, “Ballarina” i ”Deixa’m estimar-te” (tots ells temes propis de la formació), així com les versions de “Yesterday” dels Beatles i “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat.

Va ser un concert, com hem dit, en format acústic, gairebé íntim, on van transmetre al públic la passió que senten per la música, per les històries, per la poesia musicada. El públic assistent va disfrutar d’una vetllada musical molt agradable.