Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada, i constitueix una forma extrema de discriminació contra dones i nines. La pràctica viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Per abandonar la pràctica de la mutilació genital femenina, cal fer esforços sistemàtics i coordinats que involucrin les comunitats senceres, que s'enfoquin en els drets humans i en la igualtat de gènere. Aquests esforços han de posar l'accent en el diàleg social i en l'apoderament de les comunitats per actuar col•lectivament i posar fi a la pràctica. També s'han d'atendre les necessitats de salut sexual i reproductiva de les dones i nines que pateixen les conseqüències.

Fets i xifres

En l'àmbit mundial, es calcula que hi ha almenys 200 milions de nines i dones mutilades.

44 milions de nines menors de 14 anys han patit l'ablació, principalment a Gàmbia (un 56%), Mauritània (54%) i Indonèsia, on al voltant de la meitat de les nines d'11 anys han patit aquesta pràctica.

Els països amb la prevalença més alta entre dones i nines entre 15 i 49 anys són Somàlia (58%), Guinea (97%) i Djibouti (93%).

Si la tendència actual continua, el 2030 aproximadament 86 milions de nines a tot el món patiran algun tipus de mutilació genital.

La mutilació genital femenina es practica en nines en algun moment de les seves vides entre la infància i l'adolescència.

La mutilació genital femenina és causa d'hemorràgies greus i altres problemes de salut com ara quists, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part i un major risc de mort de nadons.

La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nines i les dones.

Felanitx per la igualtat