El passat dilluns dia 1 de desembre, l'Ateneu de Felanitx, tornà a patir un altre robatori al seu interior

El fet que crida més l'atenció és que aquest pic han accedit a l'interior de l'edifici per la mateixa porta principal (Zavellà 3), forçant-la amb algun tipus de palanca fins a rebentar el pany, havent-hi un fanal just a damunt del mateix portell; a un cap de cantó “transitat”, amb “llum diürna artificial” nocturna i emprant mètodes, com a mínim poc silenciosos. Aquest no és un fet aïllat que només patim nosaltres, ja que durant els darrers mesos, nombrosos veïns de Felanitx s'han vist afectats per situacions semblants als seus propis domicilis o edificis pròxims.

Aquesta sèrie de circumstàncies creiem que ens obliga a fer una reflexió profunda sobre el model de societat en que vivim i convivim (en major o menor mesura), en el que els valors que ens prediquen són els de la competitivitat, el consumisme i el capitalisme, el sistema d'organització jeràrquic, la submissió, el masclisme, la xenofòbia i la dissociació dels individus d'aquesta.

Aquest model, que comencen a inculcar mos des de petits a l'escola i que continuen aplicant-mos de grans als nostres llocs de treball, juntament amb la doctrina de la por, seguit pel bombardeig constant propiciat per la indústria audiovisual que ens serveixen diàriament, ens aboquen a ser més capritxosos, cobdiciosos i egoistes, menys solidaris, més cruels i insensibles, menys comunicatius i més individualistes i desconfiats.

Tots aquests factors, lligats a la situació economicosocial que vivim actualment entre les classes més humils i treballadores, que ens veiem sacsejades per les dificultats econòmiques de l'atur, sous precaris, condicions i acords cada cop pitjors per als treballadors, junt amb les deficiències de les administracions públiques de la comunitat educativa, social i sanitària i la insatisfacció vers al sistema judicial i als polítics que ens governen segons els interessos de les grans empreses i dels seus propis, aboquen a alguns individus a cometre aquests robatoris a veïns del poble; petits comerços i diferents espais cooperatius i o associatius; que es troben en major o menor mesura en les seves mateixes circumstàncies i amb les mateixes o més dificultats per a subsistir dia a dia.

Aquests “lladres” aconsegueixen així resoldre aquestes mancances, reals o inculcades (o saciar la seva cleptomania), almenys de forma temporal. Seria interessant que els autors dels fets reflexionessin sobre aquests, sobre els motius que els han dut a fer-ho, sobre la seva finalitat i sobre les conseqüències que aquests produiran a curt i llarg termini. Però, creiem que és encara més important, que tots reflexionem una mica els nostres hàbits de vida i convivència, les nostres inquietuds i desitjos, les nostres frustracions i ambicions i en definitiva del món que vivim i ens envolta. Ja és hora de fer-mos un plantejament de quin camí seguim i perquè, però sobretot, plantejar mos quines conseqüències tindran aquests fets sobre nosaltres mateixos, i encara més important, quina penyora deixarem a les generacions futures.

Sols des de la solidaritat entre pobles, el respecte, l'esforç i el suport mutu, podrem assolir una societat millor, més pròspera i més lliure, i sols d'aquesta manera, creant consciència col·lectiva, podrem tenir la consciència tranquil·la per haver contribuït en deixar un món una mica més habitable.

ATENEU DE FELANITX

DESEMBRE 2015