Felanitx
Regenerar platges amb aquesta crisi és remar en la direcció equivocada
La crisi econòmica ens recorda la urgència de canviar el model econòmic.
Potser fa molts d’anys que les aigües de Portocolom no havien estat tan clares, però que això sigui a costa d’una crisi sanitària i econòmica com la que vivim no pot alegrar a ningú. La virulència del Covid 19, que amenaça amb milers de morts, ens ha confinat i això està tenint i tendrà greus conseqüències en la nostra economia.
L’arribada d’aquesta pandèmia és més llenya al foc de la crisi de múltiples cares en què vivim. Al setembre, inesperadament, vàrem veure la fallida del turoperador Thomas Cook; al gener, de sobte, la borrasca Glòria, filla d’un provocat canvi climàtic, va castigar habitatges, barques i platges; des de març, insospitadament, ens ha vingut a damunt una crisi sanitària i una aturada econòmica sense precedents.
En tot aquest escenari, amb una temporada turística d’enguany que està perduda -ja hi ha hotelers que no fan comptes obrir-, la idea que té l’ajuntament de Felanitx de regenerar les platges del municipi amb arena de pedrera deixa de ser només una altra bestialitat ambiental, sinó que estratègicament és una mala idea, està fora de context i és una fugida endavant per seguir insistint en un model econòmic d’absoluta dependència del turisme. Model que s’ha de canviar perquè si falla, falla tot.
A vegades, a aquest ajuntament li costa molt entendre algunes coses. Aquest hivern, quan era evident que era una mala idea construir un passeig a vorera de la mar, varen insistir i es varen obstinar fins que va ser palpable que la mar no volia un passeig a la Bassa Nova.
Ara, davant d’una crisi sense precedents, amb la pèrdua de la temporada turística entre el confinament, la crisi sanitària que viu tota Europa i amb les fronteres tancades no sabem fins a quan, l’ajuntament s’hauria d’estar preocupant d’una altra cosa que no de regenerar platges. Més quan aquestes mesures s'han demostrat en repetides ocasions inútils, ja que a la majoria de les nostres cales i platges són la desembocadura dels diferents torrents del municipi. És necessari entendre les dinàmiques naturals d'aquests indrets. A més a més, aquest material que pretenen escampar és molt polsós i quan entra en contacte amb l'aigua se solidifica deixant la platja amb un substrat dur i que enterboliria la mar o es depositaria sobre els alguers de posidònia.
A Portocolom, mai hi havia viscut tanta gent com ara, però encara així, veiem gran quantitat de comerços que estan tancats durant l’hivern. Aquí s’ha jugat pràcticament tot a una carta, la turística. Ara sense temporada, la quantitat de persones que no faran feina i que, segurament, tot i les ajudes, entraran en una dinàmica d’endeutament serà grossa. Estalviar és difícil quan només es fa feina de temporada, amb uns salaris que no són els millors i quan l’especulació ha fet que els preus dels lloguers cada vegada siguin més alts. La precarietat laboral en el sector turístic és destacable, com també ho són els beneficis d’uns quants que fan grosses les seves butxaques.
No és moment de gastar doblers regenerant platges per salvar una temporada que ja està perduda. És hora de donar respostes a les necessitats més bàsiques de la població que cada vegada estarà més ofegada per la crisi econòmica. Això també pot generar llocs de feina. A més, la crisi del coronavirus ens ha donat una lliçó: els serveis públics -entre ells la sanitat- són essencials i s’han de reforçar. L’habitatge és un altre assumpte crític i segurament, per a moltes famílies, ho serà l’alimentació. En definitiva, el que fa falta és un pla de rescat social també en l’àmbit municipal.
En un segon terme, una altra urgència és repensar un nou model econòmic per a Portocolom. Fa anys que se senten veus alertant dels perills de la dependència del monocultiu del turisme. Ara els estem tastant. D’aquesta no ha de passar que es comenci a plantejar una estratègia per diversificar l’economia. És més necessari que mai.
El xoc que ens produeix aquesta crisi no ens pot deixar paralitzats davant de polítiques que no cerquen sortir-ne sinó seguir aprofundint en ella mateixa. Aquí ningú té un xec en blanc. La població en general està fent un gran esforç i s’està sacrificant per donar la millor resposta a la crisi sanitària. Les institucions han de saber estar a l’altura del moment i això passa per una anàlisi realista de la situació i, aquest, no és temps de rescatar platges. La gent primer.
Plataforma Salvem Portocolom
Potser fa molts d’anys que les aigües de Portocolom no havien estat tan clares, però que això sigui a costa d’una crisi sanitària i econòmica com la que vivim no pot alegrar a ningú. La virulència del Covid 19, que amenaça amb milers de morts, ens ha confinat i això està tenint i tendrà greus conseqüències en la nostra economia.
L’arribada d’aquesta pandèmia és més llenya al foc de la crisi de múltiples cares en què vivim. Al setembre, inesperadament, vàrem veure la fallida del turoperador Thomas Cook; al gener, de sobte, la borrasca Glòria, filla d’un provocat canvi climàtic, va castigar habitatges, barques i platges; des de març, insospitadament, ens ha vingut a damunt una crisi sanitària i una aturada econòmica sense precedents.
En tot aquest escenari, amb una temporada turística d’enguany que està perduda -ja hi ha hotelers que no fan comptes obrir-, la idea que té l’ajuntament de Felanitx de regenerar les platges del municipi amb arena de pedrera deixa de ser només una altra bestialitat ambiental, sinó que estratègicament és una mala idea, està fora de context i és una fugida endavant per seguir insistint en un model econòmic d’absoluta dependència del turisme. Model que s’ha de canviar perquè si falla, falla tot.
A vegades, a aquest ajuntament li costa molt entendre algunes coses. Aquest hivern, quan era evident que era una mala idea construir un passeig a vorera de la mar, varen insistir i es varen obstinar fins que va ser palpable que la mar no volia un passeig a la Bassa Nova.
Ara, davant d’una crisi sense precedents, amb la pèrdua de la temporada turística entre el confinament, la crisi sanitària que viu tota Europa i amb les fronteres tancades no sabem fins a quan, l’ajuntament s’hauria d’estar preocupant d’una altra cosa que no de regenerar platges. Més quan aquestes mesures s'han demostrat en repetides ocasions inútils, ja que a la majoria de les nostres cales i platges són la desembocadura dels diferents torrents del municipi. És necessari entendre les dinàmiques naturals d'aquests indrets. A més a més, aquest material que pretenen escampar és molt polsós i quan entra en contacte amb l'aigua se solidifica deixant la platja amb un substrat dur i que enterboliria la mar o es depositaria sobre els alguers de posidònia.
A Portocolom, mai hi havia viscut tanta gent com ara, però encara així, veiem gran quantitat de comerços que estan tancats durant l’hivern. Aquí s’ha jugat pràcticament tot a una carta, la turística. Ara sense temporada, la quantitat de persones que no faran feina i que, segurament, tot i les ajudes, entraran en una dinàmica d’endeutament serà grossa. Estalviar és difícil quan només es fa feina de temporada, amb uns salaris que no són els millors i quan l’especulació ha fet que els preus dels lloguers cada vegada siguin més alts. La precarietat laboral en el sector turístic és destacable, com també ho són els beneficis d’uns quants que fan grosses les seves butxaques.
No és moment de gastar doblers regenerant platges per salvar una temporada que ja està perduda. És hora de donar respostes a les necessitats més bàsiques de la població que cada vegada estarà més ofegada per la crisi econòmica. Això també pot generar llocs de feina. A més, la crisi del coronavirus ens ha donat una lliçó: els serveis públics -entre ells la sanitat- són essencials i s’han de reforçar. L’habitatge és un altre assumpte crític i segurament, per a moltes famílies, ho serà l’alimentació. En definitiva, el que fa falta és un pla de rescat social també en l’àmbit municipal.
En un segon terme, una altra urgència és repensar un nou model econòmic per a Portocolom. Fa anys que se senten veus alertant dels perills de la dependència del monocultiu del turisme. Ara els estem tastant. D’aquesta no ha de passar que es comenci a plantejar una estratègia per diversificar l’economia. És més necessari que mai.
El xoc que ens produeix aquesta crisi no ens pot deixar paralitzats davant de polítiques que no cerquen sortir-ne sinó seguir aprofundint en ella mateixa. Aquí ningú té un xec en blanc. La població en general està fent un gran esforç i s’està sacrificant per donar la millor resposta a la crisi sanitària. Les institucions han de saber estar a l’altura del moment i això passa per una anàlisi realista de la situació i, aquest, no és temps de rescatar platges. La gent primer.
Plataforma Salvem Portocolom
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.99